dilluns, 4 de febrer del 2019

ANECDOTARI OLESÀ: LA CUA I LES BANYES DEL CIUTADÀ MARTÍ OBIOLS O ELS DIMONIS PARTICULARS DE L'ALCALDESSA D'OLESA DE MONTSERRAT.





Ja fa uns quants anys l'enyorat Manuel Vázquez Montalbán va escriure un llibret títol-lat “Los demonios familiares de Franco” a on a través dels discursos, declaracions i escrits del “caudillo” analitzava les seves dèries, pors i tòpics; ja saveu, alló del “peligro rojo”, “la conjura judeo-masónica”..etc. i que condicionaven la seva manera de ser i de fer.

Al ple municipal del dijous 31 de gener des de l'inconscient -aquesta part de la ment que segons Freud es manifesta en els lapsus del subjecte, els somnis, els símptomes neuròtics i/o els acudits-, l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat, Il-lustre Sra. Na Pilar Puimedon, també va mostrar, si mes no, un dels seus dimonis particulars.

En efecte, en aquest ple, després d'una duríssima intervenció del regidor Sr. Martí Fortuny en què li va tocar la cresta, la senyora alcaldessa li va fer la rèplica anomenant-lo...Martí Obiols¡¡¡, sense que aquell simple ciutadà, que està lluny ideològicament del Sr. Fortuny, fos a la sala de plens en aquell moment ni se l'esperes.

Quina remolinada de pensaments, situacions i moments devia passar pel cap de la Il-lustre Senyora per cometre aquest lapsus?: Potser va recordar la multa de 301€ que va imposar al ciutadà Martí Obiols per una suposada falta de respecte a la policia municipal, trepitjant el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió (cliqueu aquí), i com un jutge la va obligar a retornar-li aquells 301€ mes els interessos (cliqueu aquí). O li va venir a la ment que malgrat tot, aquest ciutadà va ser un dels minsos 0,2% d'olesans que li va mostrar el seu suport quan la fiscalia la va citar pels fets de l'1 d'octubre (cliqueu aquí). Fins i tot li devien passar com imatges fonedisses, totes les vegades que li va retirar la paraula als plens municipals al torn d'intervencions del públic. Qui sap si també va recordar com li va posar blanc sobre negre la necessària laïcitat de l'ajuntament i ella sense despentinar-se li va contestar que “m'avorreixen els ateus” (cliqueu aquí). O quan li va preguntar si a l'alcaldessa del 56e municipi de Catalunya no la van avisar que el “procés” anava de “farol” (cliqueu aquí). Segurament li va burxar al cap la denuncia de la incongruencia de declarar Olesa “Vila desmilitaritzada. Municipi de Cultura per la Pau” i donar suport a determinats aspectes de la festa dels Miquelets que inciten a la guerra i al linxament (cliqueu aquí) o, etc. (cliqueu aquí) etc.(cliqueu aquí)......

En fi, que voleu que us digui. Sé de bona tinta, però, que al ciutadà Martí Obiols no li molesta gens ni mica formar part dels dimonis particulars de Na Pilar Puimedon, ben al contrari li complau i li agrada. Llastima que s'acabi aviat.