 |
| Fragment de"L'extracció de las pedra de la follia" (Hieronymus Bosch) |
Us
demano paciència perquè és una mica llarg i fins i tot avorrit,
però us vaig dir que a partir del dia 27 de març hi hauria la
segona part de la “Llei de l'embut” i aquí us la deixo, abans d'hora perquè no sé si el dia 26 hi haurà Ple. Si voleu
llegiu-ho i tingueu en compte que estar informat és bàsic per a
opinar (vegeu els antecedents de tot plegat fent clic aquí i aquí per refrescar la memòria)..
Vaig
escriure fa dies que la barroera maniobra de la Junta de Portaveus de
l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat per amagar a la ciutadania el
posicionament dels grups municipals amb relació al govern de
coalició i progrés de l'estat, era una cacicada que ni a l'egregi
patrici Alfons Sala li hagués passat pel magí. Deixant de banda dos
dels tres pretextos per denegar el tràmit de la moció de MOVEM
OLESA (MO), 1) que no s'havia obert expedient i 2) que no s'havia
presentat l'acord de l'assemblea de MO, ambdós defectes esmenables i
dels quals ni tan sols es va intentar l'esmena (Jordi Martínez ho va
dir), ¿té fonament jurídic tal cacicada?. Jo penso que no, i
provaré d'explicar-me. Abans, però, i com a qüestió prèvia, cal
dir que he trobat a faltar per part de l'Ajuntament, el compliment de
l'obligació legal de comunicar en forma a MO, com a part
interessada, la resolució presa motivant-la i fonamentant-la. Un
primer defecte formal.
Si
m'heu fet cas i refrescat la memòria com us he demanat a dalt -si no
ho heu fet no segiu perquè no entendreu res-, analitzem el tercer
pretext -el suposat “esperit” de la norma- per a denegar el
tràmit i per aixó endinsem-nos dins del Reglament Orgànic
Municipal (ROM), en concret als Articles 4 i 83.
L'article
4 del ROM forma part del Títol preliminar, s'anuncia com
“Interpretació del Reglament” i literalment diu: “La facultat
d'interpretar aquest Reglament correspon al Ple Municipal, prèvia
consulta a la Junta de Portaveus, que ho farà segons el sentit propi
de les seves paraules en relació amb el context i atenent
fonamentalment, l'esperit i la finalitat perseguida en redactar els
preceptes controvertits. La interpretació haurà de fer-se sempre en
el sentit més favorable als drets de representació política i en
general a la normativa aplicable”, és a dir, recull gairebé fil
per randa el que diu l'article 3 del Codi Civil (CC).
Una
primera ullada ens permet veure una altra possible infracció formal
del citat article 4, en quan la Junta de Portaveus s'ha donat a si
mateixa una facultat d'interpretació de la norma que només
correspon al Ple, ja que la seva funció és merament consultiva. Per
aquest motiu ¿la decisió presa per la Junta de Portaveus a
l'“interpretar” el ROM podria ser nul-la per manca de competència
orgànica d'acord amb l'article 62 de la llei de procediment
administratiu i s'hauria de traslladar al Ple?, pregunto.
Anem
ara per l'article 83 del ROM i el posarem en relació amb el 4.
L'article
83, anunciat com “Dret d'intervenció en els plens municipals i
d'incorporació d'una proposició”, forma part del Títol tercer
(Drets de la ciutadania) i literalment diu al començament -que és
el que interessa als nostres efectes-: “1. La ciutadania i/o
representants d'entitats i associacions que vulguin intervenir
directament i oralment en relació a algun dels punts inclosos en
l'ordre del dia de la sessió, ho hauran de sol-licitar a l'alcaldia,
amb una antelació de dos dies a la seva celebració. “
La
Junta de portaveus, sense que el Ple li ho demanes, va començar per
“interpretar” l'Article 83 per l'últim dels motius previstos,
a l'Article 4 en relació amb el 3 del Codi Civil -és a dir atenent
a un suposat “esperit”-, no pel primer motiu per ordre que és
“segons el sentit propi de les paraules”. El raonament va ser que
l'”esperit” de l'article 83 no preveu que es pugui aplicar a
partits polítics sense representació al Ple, ja que seria una forma
“impròpia” (sic -Jordi Martínez ho ha dit-) de participació, i
es van quedar tan amples.
Caldria
aclarir primer si els partits polítics són entitats de caràcter
associatiu o no tenen aquesta naturalesa. El dret d'associació es
reconeix a l'article 22 de la Constitució (CE) i els partits
polítics queden definits a l'article 6. La sentència del Tribunal
Constitucional (STC) 56/1995 ens diu que “El derecho de asociación
consagrado genéricamente en el primer apartado de este precepto (es
refereix a l'article 22 CE) es un derecho que se concreta en los
distintos tipos de asociaciones que libremente pueden crearse por lo
que el mero hecho de que la Constitución regule aspectos especificos
de las mismas en otros preceptos no supone necesariamente la
consagración de un derecho de asociación distinto. (....) esto no
significa que al crear y participar en un partido se este ejerciendo
un derecho distinto del derecho de asociación. Los articulos 6 y 22
deben interpretarse conjunta y sistematicamente sin separaciones
artificiosas”.
Aclarida
la qüestió, apliquem la primera i preferent de les formes
d'interpretar les normes (article 4 del ROM i 3 del CC), és a dir
“el sentit propi de les seves paraules”. Aquí hauríem de fer
servir el principi general del dret que ens ensenya que “allò que
la llei no distingeix, nosaltres no ho hem de distingir” i si el
ROM ens parla d'entitats i associacions sense distinció d'objectius
i finalitats i els partits polítics, com diu el TC, són
associacions, no poden quedar exclosos de l'abast de l'Article 83 del
ROM. “Allò que està clar no cal interpretar-ho” diu un altre
principi general del dret i per això no pot el Ple i molt menys la
Junta de Portaveus sense que li ho demani el Ple, interpretar de
manera restrictiva una norma atribuint a les paraules un abast més
reduït o restringit del què resulta del seu propi significat.
Ara
si, anem a l'argument més “important” (Jordi Martínez torna a
parlar) per justificar la inadmissió de la moció de MO: L'”esperit”
de la norma (Article 4 del ROM i 3 del CC). Aquest “esperit”
(Jordi Martínez altra vegada) es resumeix en el fet que els
redactors i ponents que van discutir el ROM de 2019, volien excloure
expressament els partits polítics sense representació municipal,
fossin o no fossin reconeguts com a associacions o entitats, perquè
no s'immiscuissin de forma “impròpia” al Ple (Jordi Martínez de
nou).
Conèixer
la veritable intenció de qui fa una norma no és fàcil i s'ha de
demostrar si no volem caure en subjectivismes. Com s'acredita o es
demostra l'”esperit” d'una norma per a interpretar-la?. A mi se
m'ocorren quatre formes: 1) Fent un acte de fe (descartat), 2)
llegint l'exposició de motius de la norma a interpretar (el ROM del
2019 no en té), 3) llegint, escoltant o visualitzant els suports
documentals que recullen la discussió feta pels ponents de la norma
controvertida (em temo que inexistents) i 4) anant als precedents
històrics (en aquest cas el ROM del 2000, amb relació al Reglament
de Participació Ciutadana també del 2000).
No
ens quedarà més remei que anar als precedents històrics i aquí
descobrim la gran fal-làcia. Se'ns vol fer creure que l'article 83
del ROM de 2019 és un element innovador redactat de bell nou amb la
intenció (esperit) de què només fos utilitzat per entitats i
associacions “no polítiques” que abans havien de fer servir els
partits representats en el Ple com a transmissors de les seves
propostes i així, ara ho podran fer directament ¡¡tot un avenç de
la “participació” i la “democràcia”¡¡. Res més fals.
L'”innovador” article 83 del ROM del 2019 és còpia literal i
exacta de l'article 17 del Reglament de Participació Ciutadana (RPC)
del 2000, que, segons la seva Disposició Addicional Segona
desenvolupava el Títol Tercer del ROM del 2000 (RPC que, per cert,
no ha estat derogat expressament i encara està a la pàgina web de
l'Ajuntament i pot portar a un conflicte de normes). Poca llum ens
dóna la literalitat i exactitud entre els dos reglaments que no
sigui confirmar-nos en el camí d'interpretar segons el sentit propi
de les paraules, no distingir el que no està distingit i no
interpretar allò que és clar i meridià. De debò que dinou anys
després, l'actual Junta de Portaveus i els redactors del ROM del
2019 pretenen conèixer l'”esperit” que guiava als redactors del
ROM i el RPC del 2000?, si alguns ni eren regidors ni els interessava
la política, altres ni vivien a Olesa i altres estudiaven
primària¡¡¡; més aviat sembla un “esperit” creat “ad hoc”
per impedir que la molesta moció de MOVEM OLESA arribés al Ple i
destapés les impostures i vergonyes dels grups municipals.
Però,
i si ens creguéssim i acceptéssim que aquest era l'”esperit”
autèntic de l'Article 83 del ROM? Que passaria?. Al meu entendre la
decisió de la Junta de Portaveus, a més de nul-la, com he dit,
seria anticonstitucional per vulnerar l'Article 14 de la CE que
prohibeix qualsevol mena de discriminació. Hi ha discriminació
(negativa) quan es dóna un tracte desigual entre grups que tenen un
“status” en principi igual i això comporta un element de
distinció injusta, immotivada i arbitraria en la imposició de
càrregues i distribució de favors segons es cita al “Diccionario
Unesco de Ciencias Sociales”. Em pregunto i no trobo resposta, per
què MOVEM OLESA com a associació ha de ser de pitjor condició que
el Billar Club Olesa, el Col-lectiu de Misteris o els Amics de
l'Orgue i de les Arts, posem per cas, i més quan com a associació
política (partit) l'Article 6 de la CE li dóna la capacitat
d'expressar el pluralisme polític i ser instrument fonamental per a
la participació política com a “asociaciones cualificadas por la
relevancia constitucional de sus funciones” (STC 10/1983). La
lògica i el sentit comú ens ensenya que és una reducció a
l'absurd prohibir la participació política d'associacions
polítiques utilitzant justament aquella part del ROM que,
suposadament, vol propiciar la participació política ciutadana.
En
resum, penso que la decisió de la Junta de Portaveus de no admetre a
tràmit la moció de MOVEM OLESA de suport al govern de coalició i
progrés perquè fos discutida pel Ple Municipal d'Olesa de
Montserrat no va seguir la forma legal de comunicació als
interessats i mancava de fonamentació causant indefensió, no es va
permetre l'esmena de defectes esmenables, és nul-la per manca de
competència orgànica de la Junta de Portaveus i anticonstitucional
per discriminatòria. És la meva, penso que fonamentada, opinió.
PS.
Endevinalla: Si heu seguit atentament l'escrit, ¿podeu deduir quin
va ser el crani privilegiat pensant de la gran cacicada?... Si.
Bingo¡¡
