SANIDAD PÚBLICA OLESANA. NO HAY CONSPIRACIONES SR. ALCALDE, ES EL GOBIERNO MUNICIPAL QUIEN ALIMENTA LA LÓGICA CRISPACIÓN CIUDADANA. // SANITAT PÚBLICA OLESANA. NO HI HA CONSPIRACIONS SR. ALCALDE, ÉS EL GOVERN MUNICIPAL QUI ALIMENTA LA LÒGICA CRISPACIÓ CIUTADANA.

CONTUBERNI DE MALS OLESANS CONSPIRANT CONTRA EL BLOC OLESÀ

 

Mira tu, me ha dado por escribir en castellano y catalán esta entrada. Si voleu llegir-la en català, aneu tirant avall amb el cursor i ja ho trobareu.

    El 14 de julio de 2011 las calles olesanas vivieron una amplia manifestación ciudadana, organizada por la plataforma "Asamblea Justicia Social" contra la precarización del sistema sanitario público causado por los recortes presupuestarios urdidos por el gobierno de CiU (actualmente JuntsxCat) presidido por el Muy Honorable (?) Artur Mas. Aquel día, quien fue el primer alcalde del Bloc Olesà (BO), Sr. Salvador Prat, se comprometió a crear un "frente común" ciudadano para llegar "hasta donde haga falta" contra el recorte "que perjudicaría gravemente la atención sanitaria de cerca de 24.000 personas" (las frases enfatizadas son literales). Más de once años después de aquel 14 de julio, ni se ha concretado aquel "frente común", ni se ha llegado "donde haga falta" mientras el actual alcalde, Sr. Miquel Riera, tercero de la era del BO, parece que ha descubierto la sopa de ajo.

    En efecto, en el último pleno municipal, el de septiembre, transfigurado en profeta de lo que ya ha sucedido, el alcalde Riera iluminó a la ciudadanía ignorante revelándole que hace "más de quince años" que asistimos al "desguace del sistema de salud pública" con "carencia de inversión en formación de médicos y enfermeras...(y)...en centros de atención primaria...seguramente para promover el crecimiento de la mutua privada" a la vez que se quejaba amargamente de la "decisión tan carente de lógica” de situar el CUAP "en Sant Andreu de la Barca que ya tiene mil equipamientos" y que "aún ahora, se lo recriminamos a la Consellería de Salut" (las frases enfatizadas son literales). Por cierto, no sabemos si el Sr. alcalde  ya le ha explicado a la Mutua de Terrassa su teoría sobre el crecimiento de la mutua privada.

    Parecía que el "Che" Riera llamaría al pueblo a las barricadas, pero, ay! no; apareció el conservadurismo cauteloso de "el olesano de bien" para reprobar "la crispación...erróneamente alentada por algunas personas o foros o redes". "La crispación sin dirección no es útil para nada...las incidencias concretas...las tenemos que dirigir hacia los portales adecuados...hacer una manifestación y gritar mucho a los trabajadores del CAP ni está bien, ni es justo" (las frases enfatizadas son literales). El pueblo, manipulado por malvados pescadores en aguas turbias, cae en el arrebato y enfrente solo queda la cordura del príncipe prudente y paternal. La conspiración como justificación de las propias carencias, tan propio del BO.

    No merece la pena perder ni un minuto en contestar una frase tan falsa por generalizadora como llena de mala baba, como es "...gritar mucho a los trabajadores del CAP...", pero no sobra pedirle al sindicalista aficionado y alcalde Sr. Riera, que reflexione sobre que ha hecho para propiciar y dar empuje a la necesaria triple alianza entre la ciudadanía usuaria, la trabajadora de la sanidad pública (esta en su doble condición) y la administración local para frenar el "desguace del sistema" a que hacía referencia.

    Once años después (!!!) del compromiso del BO para crear el "frente común" ciudadano y "llegar donde haga falta" en defensa de la sanidad pública, el alcalde nos pide abandonar la crispación supuestamente atizada por personas o redes siniestras, y que la canalicemos adecuadamente. El Iltre. Sr. o va con el lirio en la mano o el nivel de hipocresía es patológico. No jodamos!!, él mismo, a su manera, reconoce que en estos once años, los gobiernos municipales de turno (siempre del BO) en las reuniones periódicas habidas con las autoridades sanitarias para cubrir el expediente, se han limitado a hacer formales peticiones, solicitudes, ruegos, suplicas, que solo han recibido respuestas evasivas aceptadas mansamente con cristiana (pueblo de pasiones y misterios) resignación; y, finalmente, cuando el pasado febrero se consigue una mínima coordinación con los municipios vecinos "para presionar de forma eficaz" (página web del ayuntamiento), ocho meses después todavía no sabemos cómo se concreta esta presión ni qué participación y papel se le da a la sociedad olesana. Cómo se puede tener el atrevimiento desvergonzado de pedir a la ciudadanía desamparada que no se crispe y que se limite a "utilizar los portales adecuados"?.

    No, ni hay conjuras, ni conspiraciones, ni maquinaciones para crispar a la gente urdidas desde escondrijos secretos. Lo que hay es un gobierno municipal apoyado por un partido, el Bloc Olesà, sin modelo sanitario público alternativo que confronte y se contraponga con el sistema actual privatizador y derrochador; que no tiene competencias sobre sanidad, es verdad, pero podría tenerlas como las tienen otros municipios (por ejemplo, Castelldefels) y ni siquiera quiere estudiarlo; un gobierno municipal que renuncia a pedir la colaboración de la ciudadanía para que salgan adelante movilizaciones eficazmente organizadas que le permita negociar en condiciones, y no la pide porque tiene miedo de la sociedad cívica movilizada y crítica, tiene miedo que renazca y crezca el tejido asociativo vecinal, temeroso de que se vuelva en su contra, y, por eso, prefiere continuar actuando como un pedigüeño miserable.

    Y la oposición? Tumbada a la bartola y dejando hacer.

_____________________________________________________________________________

    El 14 de juliol de 2011 els carrers olesans van viure una àmplia manifestació ciutadana, organitzada per la plataforma "Assemblea Justícia Social" contra la precarització del sistema sanitari públic causat per les retallades pressupostàries ordides pel govern de CiU (ara JuntsxCat) presidit pel Molt Honorable (?) Artur Mas. Aquell dia, qui fou el primer alcalde del Bloc Olesà (BO), Sr. Salvador Prat, es va comprometre a crear un "front comú" ciutadà per arribar "fins a on faci falta" contra la retallada "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" (les frases emfatitzades són literals). Més d'onze anys després d'aquell 14 de juliol, ni s'ha concretat aquell "front comú", ni s'ha arribat "a on faci falta" mentre l'actual alcalde, Sr. Miquel Riera, tercer de l'era del BO, sembla que ha descobert la sopa d'all.

    En efecte, al darrer ple municipal, el de setembre, transfigurat en profeta de què ja ha passat, l'alcalde Riera va il·luminar a la ciutadania ignorant revelant-li que fa "més de quinze anys" que assistim al "desballestament del sistema de salut pública" amb "manca d'inversió en formació de metges i infermeres...(i)... en centres d'atenció primària...segurament per promoure el creixement de la mútua privada" alhora que es queixava amargament de la "decisió tan il-lògica" de situar el CUAP "a Sant Andreu de la Barca que ja té mil equipaments" i que "encara ara, li recriminem a la Conselleria de Salut" (les frases emfatitzades són literals). Per cert, no sabem si el Sr. alcalde  ja li ha explicat a la Mútua de Terrassa la seva teoria sobre el creixement de la mútua privada.

    Semblava que el "Che" Riera cridaria el poble a les barricades, però, ai! no; va aparèixer el conservadorisme cautelós de "l'olesà com cal" per a reprovar "la crispació...erròniament alentada per algunes persones o 'foros' o xarxes". "La crispació sense direcció no és útil per res...les incidències concretes...les hem d'adreçar als portals adequats...fer una manifestació i cridar molt als treballadors del CAP ni està bé, ni és just" (les frases emfatitzades són literals). El poble, manipulat per malvats pescadors en aigües tèrboles, cau en la rauxa i enfront només queda el seny del príncep prudent i paternal. La conspiració com a justificació de les pròpies carències, tan propi del BO.

    No val la pena perdre ni un minut a contestar una frase tan falsa per generalitzadora, com plena de mala bava, com és "...cridar molt als treballadors del CAP...", però no és balder demanar-li al sindicalista aficionat i alcalde Sr. Riera, que reflexioni sobre que ha fet per propiciar i empènyer la necessària triple aliança entre la ciutadania usuària, la treballadora de la sanitat pública (aquesta en la seva doble condició) i l'administració local per frenar el "desballestament del sistema" a què feia referència.

    Onze anys després (!!!) del compromís del BO de crear el "front comú" ciutadà i "arribar a on faci falta" en defensa de la sanitat pública, l'alcalde ens demana abandonar la crispació suposadament atiada per persones o xarxes sinistres, i que la canalitzem adequadament. L'Il-ltre Sr. o va amb el lliri a la mà o el nivell d'hipocresia és patològic. No fotem!, ell mateix, a la seva manera, reconeix que en aquests onze anys, els governs municipals de torn (sempre del BO) a les reunions periòdiques que han tingut amb les autoritats sanitàries per cobrir l'expedient, s'han limitat a fer formals peticions, sol-licituts, precs, supliques, que només han rebut respostes evasives acceptades mansament amb cristiana (poble de passions i misteris) resignació; i, finalment, quan el passat febrer s'aconsegueix una mínima coordinació amb els municipis veïns "per pressionar de forma eficaç" (pàgina web de l'ajuntament), vuit mesos després encara no sabem com es concreta aquesta pressió ni quina participació i paper se li dóna a la societat olesana. Com es pot tenir l'atreviment desvergonyit de demanar a la ciutadania desemparada que no es crispi i que es limiti a "utilitzar els portals adequats"?.

    No, ni hi ha conjures, ni conspiracions ni maquinacions per a crispar la gent ordides des d'amagatalls secrets. El que hi ha és un govern municipal recolzat per un partit, el Bloc Olesà, sense model sanitari públic alternatiu que confronti i es contraposi amb el sistema actual privatitzador i malbaratador; que no té competències sobre sanitat, és veritat, però podria tenir-ne com en tenen altres municipis (per exemple, Castelldefels) i no vol ni estudiar-ho; un govern municipal que renuncia a demanar la col-laboració de la ciutadania perquè tiri endavant mobilitzacions eficaçment organitzades que li permeti negociar en condicions, i no la demana perquè té por de la societat cívica mobilitzada i crítica, té por que reneixi i creixi el teixit associatiu veïnal, temorós de què se li giri en contra, i, per això, s'estima més continuar actuant com un pidolaire miserable.

    I l'oposició? Dormint a la palla i deixant fer.

EPIDÈMIA D'INCOMPRENSIÓ VERBAL I/O AUDITIVA ENTRE ELS REGIDORS DEL BLOC OLESÀ

    

      Em preocupa la ineptitud d'alguns regidors olesans per a comprendre les preguntes que els hi faig en el torn d'intervenció del públic en finalitzar els plens municipals. O no contesten i deixen que l'alcalde ho faci per ells, o responen coses que no té res a veure amb la pregunta i ho fan de forma esbiaixada i incoherent. Em nego a creure que siguin uns sòmines badocs encantats, o, pitjor encara, que els importi un rave el que jo pugui dir o pensar i he arribat a la conclusió, que podrien patir alguna mena de malaltia que afecta les seves capacitats de comprensió verbal i/o auditiva. Sembla que senten els sons, però no els reconeixen i no els poden interpretar. La cosa és greu perquè la comprensió lingüística és clau en qualsevol procés de comunicació

    Res no em ve de nou, però en aquest darrer ple, el de setembre, ha arribat a ser preocupant la magnitud d'aquest fenomen; a escala epidèmica. Fixeu-vos si no:

    Si a la regidora de Salut Pública li pregunto com es concreten les accions que van decidir impulsar conjuntament els ajuntaments d'Abrera, Esparreguera i Olesa a la reunió que van tenir el 25-2-2022 (fa set mesos!!) per tal de pressionar de forma eficaç i aconseguir millorar la gestió actual dels CAP i retornar als serveis de que disposàvem abans de les retallades del 2011, i, sobretot, quin paper li donen a la ciutadania en la participació i organització d'aquestes accions, em contesta que aprengui a llegir, que no tenen competències, que fan coses (sic) encara que a mi no m'ho sembli, que si naps, que si cols,....però, Sra. regidora de Salut Pública, la pregunta era: quines accions concretes per aconseguir aquells objectius, van decidir impulsar conjuntament els ajuntaments a la reunió del 25-2-2022 i el paper que la ciutadania hi juga?. Li va costar, però al final va dir que s'han de tornar a trobar aquest mes.... o l'altre (no està gens malament, des de febrer), però del paper de la ciutadania ni piu. L'alcalde, paternal, va ficar cullerada, només faltaria, i va fer un esquerranós míting que riu-te de Fidel Castro, sobre el desballestament del sistema de salut pública i la seva entrega a les mútues privades (si, va dir mútues, ai a la propera reunió), alertant, però, del perill de la queixa des de les xarxes i les manifestacions descontrolades, no fos que els clatellots li arribessin a ell, etc., etc., etc... Incomprensió verbal i/o auditiva bilateral contagiada per proximitat de la cadira de la regidora a la de l'alcalde?.

    Si els hi preguntes als sis regidors del Bloc Olesà (que han fet ús de la llibertat de vot que els hi ha donat el grup municipal), que expliquin a la ciutadania el sentit del seu vot personal en relació amb una moció sobre el terrorisme (uns es van abstenir, altres van votar en contra), l'alcalde, preveient la seva incomprensió verbal i/o auditiva, els eximeix de contestar ( i ells, efectivament, ni mu; no es rebel-len exigint al Sr,. Riera que els deixi contestar, que ja són majors d'edat i no necessiten tuteles) i dóna la paraula al  “solucionador d'emergències” Sr. Jordi Martínez que improvisa una resposta genèrica explicant el “saludable” (sic) mètode de com s'arreglen les discrepàncies dintre del Bloc quan no es volen mullar el cul col-lectivament (?)....ens ha fotut el profeta!!, però senyors, és que la pregunta a cada un dels regidors era que expliquessin el perquè van votar el que van votar i la ciutadania en pugui prendre nota. Incomprensió verbal i/o auditiva col-lectiva?.

    Alerta!!. A la vista del cas olesà, els psiquiatres, psicòlegs o especialistes d'aquestes coses haurien d'estudiar si aquesta incomprensió verbal i/o auditiva és contagiosa.

 

CELOBERT. NÙM 4. SETEMBRE 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

CRÒNICA A ON S'EXPLICA COM, EN UN LLUNYÀ 1972, DOS JOVES SANTFELIUENCS VAN PINTAR “ABAJO LOS TITULOS NOBILIARIOS" A LES PARETS DEL PALAU FALGUERA.

El palau Falguera. En primer pla la paret a on es va fer la pintada

    Farà o ha fet cinquanta anys. Entre un dissabte i un diumenge de l'estiu de 1972, al voltant de les dues o les tres de la nit, el Joan i el Martí baixaven des de la Salut cap a Sant Feliu de Llobregat pel camí de l'antena. Els ceps, que s'estenien a banda i banda, il·luminats per la lluna i moguts per una lleugera brisa, els hi semblaven guàrdies civils que els donaven l'"alto". Van arribar a la "Font del Cuento" i cadascú va agafar amb força el seu sarró a on s'amagava un pot d'esprai de pintura. Havia arribat el moment d'anar per feina.

    Tot havia començat uns dies abans. El Joan i el Martí eren dos joves amics que s'havien conegut a l'escoltisme. L'un tenia setze anys, l'altre potser disset o divuit acabats de fer i estaven decidits a fer alguna cosa, encara que fos amb riscos personals, contra el règim franquista que oprimia amb injustícia al poble; alguna cosa que despertes consciències. Què fer? No estaven organitzats, no sabien res, eren uns passerells, només tenien l'optimisme de la voluntat. Pintarien parets amb consignes contra aquella situació, van pensar. Calia proveir-se de pots de pintura i brotxes: -On aneu a parar!!!, els va dir el Pere, a qui havien confiat les seves intencions. -Això es fa amb pots d'esprai de pintura, m'ha dit un germà meu que alguna vegada ho ha fet. Hòstia, no serien els primers. Tant se val. Van comprar dos esprais a l'adrogueria del Pere Bernada al Vaive, sense dir perquè els volien, és clar.

    L'acció s'havia de fer de nit, de dia no era segura. Tampoc no podien sortir de casa a les dues o les tres de la matinada amb el risc que el pare o la mare preguntessin a on cony anaven a aquelles hores. Calia un pretext. Van decidir que agafarien una tenda de campanya dels caus i amb l'excusa de qualsevol activitat de l'agrupament escolta passarien la nit a la Salut, baixarien cap a les dues o les tres, i en acabat tornarien de nou a la Salut, dormirien una estona i en despuntar el sol cap avall una altra vegada, tan tranquils (és un dir) i dissimulant.

    Però recordem que havíem deixat al Joan i al Martí entrant a Sant Feliu per la Font del Cuento cap a les dues o les tres d'una nit d'estiu del 1972. Van anar cap a la via del tren i al traspassar el pas a nivell, se'ls hi va oferir a la vista la paret dels "Padres". El carrer era buit i fosc, ningú els veia. Van remenar l'esprai i van deixar escrit "Fuera las ordenes religiosas" i "Abajo el clero burgues". Fugim!!!. Cap a la plaça de la vila (de los Martires) no, que a l'ajuntament hi ha els "urbanos"!!! i van seguir cap a la plaça de l'estació (del Ejercito), el "Coro", la carretera (Avenida del Caudillo), cap al Vaive..., Anaven lleugers, nerviosos, no es fixaven en res omplin les parets de pintades contra el régim i a favor de la classe obrera (¡Mierda! van deixar escrit a la façana del Instituto Nacional de Previsión), tot amb la firma d'un inventat FAC (Front d'alliberament catalá), que després va resultar que si existia...., de cop va aparèixer davant seu la paret llarguíssima, impol·luta del palau Falguera i no ho van dubtar: "Abajo los titulos nobiliarios", va quedar fixat de manera indeleble i permanent al ciment d'aquell mur.

    Quan, cap al migdia del diumenge, el Joan i el Martí van tornar de la Salut tot seguia la mateixa rutina. La gent sortia de missa, comprava el tortell i prenia el vermut al "Centro" o al "Coro". El Martí, però, es va voler imaginar a D. Salvador de Vilallonga y de Càrcer i Dª. Maria del Carmen Cabeza de Vaca y Carvajal, els Marquesos de Castellbell, esverats, trucant a Paris al seu fill José Luís de Vilallonga:

-¡¡¡Hijo, nos han pintado la fachada de casa esta noche!!!. -¿Quien papá? -¡¡¡No se,...rojos¡¡¡. -Tranquilo papá. No pasa nada. Por cierto, ¿ya has terminado de leer la novela que te deje?. -¡¡¡Para novelas estamos tu madre y yo!!!. -Mira, cuando llegues al capitulo en donde se dice... "¿Y ahora qué sucederá? ¡Bah! Tratativas pespunteadas de tiroteos inocuos, y, después, todo será igual pese a que todo habrá cambiado" (1), lo comprenderás todo mejor papá. -Hay que ver lo cosmopolita que te has vuelto desde que estas en París, José Luís. Fijate, me ha salido una “aleluya". -"Rodolí" papá, empieza ya.

 

PS. Agraeixo a la bona memòria del Joan que recordés amb precisió les consignes pintades, cinquanta anys ja són anys. 

(1) El Gatopardo. Guiseppe Tomasi di Lampedusa.

PER LA SEVA PRÒPIA DIGNITAT, VOSTÈS QUE PODEN, REPROVIN AL SR. ALCALDE

 

TRANSCRIC EL PREC QUE VAIG FER AL PLE MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT DEL 28 DE JULIOL DE 2022.

    Vull fer un prec al conjunt de regidors, excepte al Sr. Alcalde, acollint-me a l'article 84 del Reglament Orgànic Municipal.

    Els regidors i regidores de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat, des de l'any 2018, estan subjectes a un codi de conducta que estableix els principis ètics que han de guiar la seva actuació com a càrrecs electes. Aquest codi de conducta no és que l'hagin fet per voluntat pròpia, sinó que és una obligació establerta a la Llei 19/2014 de transparència i bon govern. Així, doncs, en l'exercici de les seves funcions els regidors i regidores han d'actuar, d'acord amb els principis ètics de respecte als drets fonamentals i d'igualtat de tracte.

    L'alcalde no és un rei absolut, és un regidor mes que ha de complir i fer complir aquest codi ètic. Malgrat això, l'alcalde d'Olesa de Montserrat s'ha saltat el codi ètic. Tenim un alcalde que ha intentat prohibir actes veïnals de protesta (feu clic aquí), que considera la crítica com un atac a la democràcia (feu clic aquì), que ha donat credibilitat a actuacions policials sense contrastar les versions de les parts (feu clic aqui, pag. 4), que ha recomanat als regidors que no fessin cas a les demandes dels veïns afectats pels contenidors del carrer Colom (pregunteu als portaveus dels grups municipals), o que, com si fossin menors d'edat, no els deixa contestar quan són interpel·lats als plens per la ciutadania (feu clic aquí), i, en el meu cas concret, intenta reiteradament a cada ple i amb males maneres posar traves al meu dret a la participació que em garanteix l'article 84 del ROM.

    És tal l'obsessió del Sr. alcalde per obstruir el meu dret, que al darrer ple a la primera frase que vaig dir ja em va tallar amb l'infantil argument què jo anava al ple cada mes només a dir el que volia, quan això és justament el que em reconeix l'article 84 del ROM, dir el que jo vulgui dir, i es va donar la situació kafkiana d'exigir-me que prengués exemple de les persones que havien parlat abans de mi, quan aquestes persones havien intervingut durant mitja hora!!!!!, cridant, sense ordre ni concert i vorejant gairebé l'insult cap a ell i el Sr. Paloma. Vaig demanar la tutela dels regidors i regidores presents. En va, només un intent de solidaritat del Sr. Serradò que va ser ràpidament tallat per l'ordre de silenci de l'alcalde, que va ser acatada d'immediat i sense reserva de cap mena.

    Aquest és el panorama que tenim a Olesa de Montserrat: un alcalde autoritari que incompleix el codi ètic per activa i uns càrrecs electes porucs, abúlics o panxacontentes (que cadascú es posi l'adjectiu que vulgui), que l'incompleixen per passiva.

    Saben que està a les seves mans aturar això. Si van ser capaços de reprovar a una regidora, només per donar una simple opinió, amb molta més raó ho han de fer quan hi han uns fets concrets, clars i evidents d'incompliment del codi ètic per part de l'alcalde Sr. Miquel Riera.

    El prec: Srs. regidors i regidores de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat. Per dignitat pròpia i per no malmetre més la democràcia a Olesa de Montserrat, vostès que poden, reprovin a l'alcalde Sr. Miquel Riera i si no ho fan per la pròpia dignitat I no malmetre més la democràcia a Olesa de Montserrat reprovin-lo almenys, perquè estan obligats pel seu propi codi ètic.     

    CAP DELS REGIDORS INTERPEL·LATS VA PRENDRE LA PARAULA PER A CONTESTAR. NOMÉS L'ÚNIC QUE NO ESTAVA INTERPEL·LAT, L'ALCALDE MIQUEL RIERA, VA PARLAR DIENT QUE S'UTILITZAVA AQUEST ESPAI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER FER INTERVENCIONS POLÍTIQUES I NO PLANTEJAR QÜESTIONS D'INTERÈS PER LA CIUTADANIA. DESPRÉS ALTRA VEGADA EL SILENCI VERGONYANT DELS REGIDORS. UN POLÍTIC QUEIXANT-SE DE QUE ES FACI POLÍTICA PERQUÈ NO ÉS D'INTERÈS CIUTADÀ?. ESPERPÈNTIC.

  

 

CELOBERT. NÙM 3. JULIOL 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

CELOBERT. NÙM 2. JUNY 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

  

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

CELOBERT. NÙM 1. MAIG 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 (Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

DIU QUE PLOU PERÒ SE'NS PIXA A LA CARA. UNA NOVA VOLTA DE ROSCA DE L'AUTORITARISME DE L'IL-LTRE SR. MIQUEL RIERA I REY, ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

    Si jo gaudis de la confiança del Sr. alcalde, que no és el cas, l'asseuria al sofà de casa, li donaria una til-la, l'agafaria per l'espatlla i li diria amb calma i afecte: "Miquel, mira, no t'obsessionis, a Olesa ningú et vol cap mal, saps; només hi ha persones que no acaben d'estar d'acord amb el que fas, són coses que passen, i t'ho volen fer saber a la manera de les democràcies: parlant, escrivint, organitzant-se i manifestant-se fins i tot cridant, si; i em sap greu trencar-te l'encant, però l'ajuntament no ets tu i si et diuen coses lletges que no t'agraden, no les hi diuen a la institució, sinó a tu i només a tu. I, sobretot, sàpigues que així no s'ataca a la democràcia, ben al contrari, se la reforça; no facis trampes. Ho has entès?".

    Si el Sr. alcalde entengués aquesta reflexió i pogués esvair així les seves paranoies conspiratories, seguidament el secretari municipal l'hi hauria d'explicar, de la forma més didàctica possible, que la Constitució espanyola de 1978, als articles 16, 20 i 21 garanteixen respectivament el dret a la llibertat ideològica, d'expressió i de reunió de la ciutadania i fins i tot l'article 10 ens diu que el seu respecte és fonament de la pau social. Si, pel que fos, no reconegués la Constitució i només acceptes la legitimitat de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República de 2017 (avui en dia a Catalunya hi ha gent per a tot), el secretari li hauria d'explicar que el seu article 22 diu que fins a l'aprovació de la Constitució catalana, també es garanteixen com a drets fonamentals els reconeguts en la Constitució espanyola.

    Si aquesta teràpia de xoc s'hagués fet a temps ens hauríem estalviat la vergonya d'escoltar les coses que va arribar a dir l'Il-lre. Sr. alcalde el 13 de juny a l'acte suposadament "institucional" (de fet "autobombo" del Bloc Olesà, deixant-li un raconet a Junts per dissimular) "3 anys de govern municipal".

    Fixeu-vos en aquesta perla cultivada de l'oratoria política: "... voldria compartir una preocupació...a través de les xarxes..s'ha tornat a incitar que vingués gent a rebentar un acte..... El que estan atacant no són unes persones en concret, sinó que estan atacant els fonaments de la democràcia,...perquè el que fan és atacar la institució i si ataquen la institució ataquen la democràcia...". La forma em recorda a Rajoy i el fons el darrer discurs d'aquell dictador que veia jueus, maçons i comunistes per tot arreu, un tal Francisco Franco, fet el setembre de 1975 des del Palacio de Oriente on deia: "Todas las protestas habidas obedecen a una conspiración masónica-izquierdista, de la clase política, en contubernio con la subversión comunista-terrorista en lo social, que si a nosotros nos honra a ellos les envilece.".

    Tanta necessitat tenia l'Il-ltre senyor dels complots, conciliàbuls i confabulacions que havia anunciat que, veient que la seva profecia no es complia i allà on tenia que haver el setge i assalt de l'Auditori de la Casa de Cultura per part dels bolxevics només hi havia ciutadans lliures que li feien preguntes amb més o menys fortuna, es va agafar com un ferro roent a la intervenció d'un ciutadà que, sense micròfon (i, per tant, ni se'l veu ni se l'escolta al vídeo), va tenir la insolència de dirigir-se al conjunt dels assistents i preguntar-los si es creien tot el que els hi havia dit el Sr. alcalde. Se li va obrir el cel. Ja us tinc!!! va pensar i li va etzibar "...los espacios de debate son otros y aquí hemos dicho que no haríamos debate...la primera reflexión que he hecho es sobre el respeto a las instituciones y al funcionamiento democrático, por tanto, esta es una jornada institucional ...y lo que no queremos es abrir debate..". I així va quedar el seu honor salvat, que ell ja ho deia que allà hi havia infiltrats, no ens penséssim que es mama el dit.

    La deriva autoritària de l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, que arrossega al Bloc Olesà, es va accentuant així com s'acosten les eleccions. El 2019 ja va intentar prohibir una concentració del Moviment Veïnal, fa uns mesos, sense fonament legal ni restriccions sanitàries, amb l'excusa de la pandèmia, va prohibir l'accés del públic a la sala de plens i ara nega el debat en un acte fet a la seva major glòria. Però a ell no el preocupa perquè es creu fil per randa, el cinquè punt dels 11 principis de Joseph Goebbels que, diuen els entesos, fonamenten la propaganda moderna; el principi de la vulgarització: Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar. Ep, no us confongueu!!!, aixó és el que es creu ell, no que sigui veritat.

BLOC OLESÀ I CATALUNYA EN COMÚ. ENTRE LA POLÍTICA DE LA MISÈRIA I LA MISÈRIA DE LA POLÍTICA.

 

    El diputat de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya, David Cid, ha fet una visita de treball a Esparreguera i Abrera per interessar-se de la situació del sistema sanitari públic i el funcionament dels CAP a ambdues localitats. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat malgrat els 5 o 6 km que separen els tres municipis.

    El diputat ha constatat a les dues viles veïnes, les deficiències que té el sistema sanitari públic, les precàries condicions de treball dels sanitaris i personal de servei, les dificultats que hi ha per donar un servei eficient i de qualitat a la ciutadania. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat i no ha pogut comprovar "in situ" els greus problemes que pateix la sanitat pública a la nostra vila.

    El diputat s'ha reunit amb regidors i moviments associatius per la sanitat pública abrerencs i esparreguerins, per parlar, escoltar i proposar accions, mobilitzacions i solucions conjuntes al govern de l'estat i la Generalitat. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat i no s'ha pogut reunir i parlar amb regidors i moviments associatius sobre la sanitat pública olesana.

    Em pregunto per què el diputat ha passat de llarg a Olesa de Montserrat?. Per què el municipi que, segons informa la web municipal (feu clic aquí), lidera el front comú de diferents ajuntaments per reclamar millores en l'atenció primària, queda despenjat de la visita parlamentària?. Crida l'atenció i és curiós, que el diputat David Cid deixi de banda l'únic municipi del nord del Baix Llobregat on l'alcalde i la força política que el recolza, el Bloc Olesà, compten com a socis de Catalunya en Comú amb qui han subscrit un acord pel qual comparteixen "plenament la ideologia de progrés i d'esquerra", i col·laboren "quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (se m'escapa el riure per sota el nas). Potser aquest lideratge de què es presumeix a la web municipal només és cosmètica que amaga la realitat d'un ajuntament incapaç d'anar més enllà de la servitud a la Mútua de Terrassa amb reunions estèrils i protocol·làries i el diputat per vergonya, no vol veure la nuesa del rei i prefereix, com l'estruç, amagar el cap sota l'ala.

    Bloc Olesà, i Catalunya en Comú, socis desinteressats l'un per l'altre, lligats per un acord purament utilitari per a ells dos i sense utilitat per a la ciutadania olesana, perquè, al cap i a la fi, el Bloc Olesà només serveix a Catalunya en Comú per a "comptabilitzar" un alcalde al seu haver encara que "no se'n refiïn d'ell" (ho he sentit amb les meves orelles) i el Bloc Olesà pot tenir un conseller comarcal que a la primera de canvi fot verd a Catalunya en Comú (ho he viscut personalment), tota la resta són romanços. Política de la misèria, misèria de la política.