DIAZ FERRAN, QUE ET FAN ELS BANCS?

” Penso que les institucions bancàries són més perilloses per les nostres llibertats que mil exercits sencers preparats pel combat. Si el poble Americà permet que qualsevol dia que la banca privada controli la seva moneda, els bancs, i totes les institucions que sorgiran al costat del bancs, privaran a la gent de tota possessió, primer per mitja de la inflació, seguidament per la recessió, fins el dia que els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre, al damunt de la terra que els seus pares van conquerir (1802)”

Això ho va escriure el ciutadà Thomas Jefferson ( 1743-1826), que fou el tercer president del Estat Units d’Amèrica i que també va ser el redactor i pensador de la seva declaració d’independència (1776).

Si ho lleguis el Sr. Gerardo Díaz Ferrán, empresari, president de la CEOE (el sindicat dels empresaris, com si diguéssim)i propietari, entre altres empreses, de “Viajes Marsans” i de la companyia “Air Comet” (aquella que ni ell mateix hi pujaria als seus avions , va dir), totes en situació financera delicada hi estaria d’acord amb el ciutadà Jefferson.

Aquest lliberal convicte i confés martell de la intervenció estatal en els afers econòmics i socials, veu com els bancs i caixes d’estalvi li fan la punyeta i neguen el pa i la sal quant mes els necessita. Deu 60 milions d’euros i de la mateixa manera que va demanar “un parèntesi en la economia de mercat” per a sortir de la crisi econòmica, ara vol provar de renegociar part d’aquest milions amb l’ICO (l’estatal Instituto de Crédito Oficial). Em sembla que d’això s’en diu pragmatisme, o també "aneu-me al darrere amb un flabiol sonant" (si ho voleu en castellà "dame pan y dime tonto")

El Sr. retratat a dalt no es en Díaz Ferran, es en Jefferson; Diáz Ferrán es el de sota i no s'el veu gaire preocupat

Us deixo amb Liza Minnelli i Joel Grey animant als bancs a ajudar Díaz Ferrán