SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (PRIMERA PART): EL MARXISME (LÍNIA GROUCHO).

   

     Com si Groucho Marx fos el seu ideòleg, la CUP té uns principis que es canvien si no agraden. A Olesa de Montserrat, aquests campions de la participació democràtica ciutadana, han votat favorablement un Reglament de “participació” ciutadana que proclama: "S'exclouen expressament dels drets i deures reconeguts en els apartats que fan referència a la intervenció al Ple municipal, l'audiència pública, els ajuts econòmics a les organitzacions de caràcter polític (partits i coalicions electorals)...” . S'entén que queden exclosos els partits i coalicions que no han obtingut representació a l'ajuntament.

    Per la CUP, es veu que el que és bo a Olesa és dolent a Lleida, perquè allà, on van quedar fora de l'ajuntament, van demanar poder presentar mocions al Ple Municipal reclamant, amb bon criteri, el seu dret a la participació ciutadana. Els partits i coalicions amb representació, “generosament” els hi van dir que, molt bé, els deixaven presentar una¡¡ moció a l'any. Evidentment la CUP van posar el crit al cel i van demanar la tutela del Síndic de Greuges perquè defenses el seu dret a participar en els afers municipals de la forma que ho fa qualsevol altra entitat o associació lleidatana. No sé com va acabar tot plegat.

    A Olesa de Montserrat ni tan sols permeten una moció a l'any; si no entres a l'ajuntament, a l'infern per quatre anys si mes no, muts i a la gàbia, o sempre queda la solució que l'Associació Olesana de criadors de canaris flauta, posem per cas, presenti mocions polítiques per tu.

    No parlo del Bloc Olesà, PSC, ERC, JxCat, perquè són gats vells a on la doble moral apareix sovint, però de la CUP, encara que no hi simpatitzi, esperava altra cosa. Ja és la segona vegada que me la foten a Olesa i de la primera vaig pensar que eren novells, però no, com he dit al començament sembla que Groucho Marx s'ha fet de la CUP.

 

UNA COL-LECTA CARITATIVA PER A LA MÚTUA DE TERRASSA.

 

    Ho veia a venir: la Mútua de Terrassa deu estar al límit de la indigència, de la pobresa de solemnitat.

    He anat al CAP d'Olesa de Montserrat dos dies seguits a fer-me unes cures d'una intervenció quirúrgica. El primer dia vaig entrar amb un apòsit (esparadrap, vol dir la paraula) impermeable que em van posar inicialment a l'Hospital de Martorell, per tal que, si em dutxes no es mulles la ferida, i en vaig sortir amb un apòsit nou però tèxtil, després de què la infermera en busques de impermeables infructuosament. No n'hi havia.

    Vaig tornar l'endemà i em vaig interessar per si ja havien portat apòsits impermeables (tinc la costum de dutxarme, jo. Que voleu que us digui). Que no. I si em mullo la ferida? Miri de no mullar-se o compri'n a la farmàcia. Tot dit molt amablement, això si.

    Jo comprenc que l'orgull del pobre els hi impedeix reconèixer públicament la misèria en què viuen, ha de ser dur, molt dur.

    Ciutadania d'Olesa¡¡. És l'hora de la solidaritat. Fem nostra la frase de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa", no els abandonem.

TOTS VAN QUEDAR PLENS DE L'ESPERIT SANT I COMENÇAREN A PARLAR EN DIVERSES LLENGÜES (profecía de Pablo Casado).

 

     

És possible que alguns no entengueu aquesta redacció perquè està escrita en la dificilíssima llengua olesana montserratina i no de Bonesvalls, però encomaneu-vos a San Pablo Casado i tot s'arreglarà miraculosament.

    Quan jo era petitó estudiava amb l'Enciclopèdia Álvarez i a l'apartat de “Religión” m'ensenyava que el dia de Pentecosta es va aparèixer l'Esperit Sant als Apòstols en forma de llengües de foc que es van posar sobre els seus caps i de cop van començar a parlar llengües que mai abans havien entès ni parlat. Vaig créixer i em vaig tornar un descregut i amb la meva nul-la fe me'n fotia d'aquest prodigi. Ara humilment reconec que és possible, encara que no cal la intervenció de l'Esperit Sant, perquè només cal ser el profeta del Partit Popular Pablo Casado per poder repartir aquesta gràcia als gentils entre els quals em trobo. M'ha sigut donat el do de les llengües ¡lloat sigui el PP!. Això se'n diu glossolàlia.

    Un dia vaig dir “ruc” a un mallorquí de Palma i es va emprenyar i ,clar, vaig pensar ¡cony! aquest paio m'ha entès i jo l'entenc i això que ell parla en palmenc i jo en olesà Aquí jo ja vaig començar a intuir alguna cosa, però la meva incredulitat em superava i no m'ho acabava de creure.

    Ara se que, per la meva fe en San Pablo Casado m'ha sigut atorgat el do de la glossolàlia: m'expresso en olesà montserratí i em faig entendre en les mil i pico de llengües que conformen els municipis d'allò que alguns s'entesten, amb evident mala fe, en dir Països Catalans.

    ¡Deu meu que, amb la divina mediació de San Pablo Casado, m'heu obert els ulls encegats pel pecat de l'orgull, deixeu-me tornar al vostre redós d'on m'havia separat¡ .

L'ENTRECUIX DE L'AJUNTAMENT, LA DEIXALLERIA I ELS PARTICULARS.

   

     Em direu que és una frivolitat, amb els temps que corren i els problemes que tenim, escriure sobre la deixalleria municipal, però el món no es para i tot va seguint el seu camí, per bé o per mal.

    Doncs resulta que a Olesa de Montserrat, si un particular, pel que sigui, té una furgoneta o camioneta, l'omple d'andròmines o residus per reciclar i ho porta a la deixalleria municipal, oli en un llum: Com es diu? Que hi du aquí? Endavant, llenci-ho aquí, allà i més enllà. Bon dia tingui. Però si aquest particular ha de portar el mateix volum de deixalles en un vehicle amb un maleter normalet i li cal fer dos o tres viatges perquè no hi cap tot de cop, ja ha begut oli: Vostè ja ha vingut fa una estona, oi? Doncs miri, només es pot venir un cop al dia. El particular posa cara de tres deus i pensa que perquè ha de tornar a casa amb el maleter ple de porqueria i la feina que pot fer el mateix dia ha de fer-la en dos o tres. És clar, s'emprenya amb raó i renega a un pobre treballador a qui li han encarregat que allò funcioni, tot plegat per culpa dels cervells pensants que, diuen, hi entenen de la planificació de la cosa.

    Al particular ningú li ha explicat quins motius d'eficiència i eficàcia organitzativa fan necessària aquesta actuació que li causa més problemes que beneficis. Anys i panys dient-li l'administració; aprèn a reciclar, no llencis deixalles a qualsevol abocador il-legal, sigues un ciutadà com cal,.... perquè ara li posin pegues. A més a més, recorda, ha tingut el detall de llegir-se abans el Reglament d'ús de la deixalleria d'Olesa de Montserrat (uff¡¡¡ DOGC núm. 3889 de 22-5-2003) i ha pogut veure que només tenen limitació de quantitats segons el tipus de residus, comerços, oficines, tallers i petites indústries amb llicència d'activitats al municipi (Articles 5 i 8), ha de portar les deixalles ben classificades per a no donar gaire feina (Article 6), no pot deixar cap residu que no sigui admissible (Article 7) i ho ha de fer en els dies i horari establerts (Article 9). Ha sigut bon minyó i ho ha complert tot fil per randa, però a cap lloc del Reglament ha trobat res que digui que només pugui utilitzar el servei de deixalleria una vegada al dia i prou.

    El particular, que es té per ciutadà amb drets i deures encara que el Reglament no li ho reconegui, ha sentit a dir que les normes han de ser públiques i publicades i no poden venir per sorpresa, també ha sentit a dir que si una norma no esmenta expressament l'obligació de fer alguna cosa, ningú se la pot treure del barret i imposar-la arbitràriament. Li sembla que es diu seguretat jurídica això i és un dret constitucional que estan obligades a complir les administracions públiques (la municipal també, és clar).

    Però al particular no li ve de nou tot plegat i ha recordat que un dia, l'Il-ltre Sr. Alcalde en un Ple Municipal li va venir a dir que la ciutadania (vull dir els particulars com els anomena el Reglament d'ús de la deixalleria) estava obligada a complir els reglaments municipals, però que l'Ajuntament se'ls podia passar per l'entrecuix. Que pot esperar el pobre particular olesà doncs.

 

EL BLOC OLESÀ NI HI ERA, NI SE L'ESPERAVA.

 

   

    El dimecres 30 de juny, moviments socials i veïnals amb el suport de sindicats, col-lectius professionals sanitaris i forces polítiques d'esquerres es van mobilitzar a tot el territori català per a defensar la sanitat pública, retornar a la normalitat i millorar el funcionament dels CAPs, fonament de l'atenció sanitària primària. El Bloc Olesà (BO), aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa i precursor del 15M, en, infeliç, expressió radiofònic-propagandística del regidor Jordi Martínez, ni hi era, ni se l'esperava.

    El partit que governa Olesa de Montserrat no hi era, malgrat que als problemes que pateix la sanitat pública en general a la nostra vila s'hi afegeixen els propis de la dependència de la Mútua de Terrassa. A les reivindicacions generals de recuperar visites presencials, reobrir consultoris, millorar les condicions laborals del personal sanitari o dedicar el 25% del pressupost a l'assistència sanitària primària, aquí cal afegir que no s'obligui a l'usuari del servei públic a anar a Terrassa, si no vol o pot, a fer-se proves diagnòstiques, agilitzar i optimitzar el servei enllaçant el sistema informàtic del CAP d'Olesa amb el de l'hospital de referència a Martorell, recobrar la figura del metge de capçalera i el dret a triar facultatiu que reconeix la llei i recuperar el servei d'urgències mèdic i farmacèutic les 24 hores de cada un dels set dies de la setmana.

    Onze anys de govern municipal amb majoria absolutissima i absolutista i ara en coalició amb la dreta post, post, post convergent de Junts x Cat t'enlluernen i el BO potser s'ha cregut que ha creat la més perfecta de les societats (fent-li la competència a la Església Catòlica, Apostòlica i Romana, que ja és dir) i que gràcies a ells la ciutadania olesana gaudeix de forma innata i natural d'un estat de benestar físic, mental i social complet (així defineix l'OMS la salut).

    La trista i prosaica realitat és que el BO és presoner de les seves circumstàncies. Partit paternalista, es mou malament en la mobilització social i pensa que tot s'arregla amb la seva intervenció providencial davant els poders reals, i quan fracassa, genera passivitat, desencís i frustració, sent incapaç de crear condicions que portin debat i resposta crítica ciutadana. Exemple: Vaig preguntar a l'Il-ltre Sr. Alcalde Miquel Riera si creia lògic i raonable que un municipi amb 25.000 habitants no disposes de serveis d'urgències mèdiques i farmacèutiques en període nocturn i dies festius, i quines accions i mobilitzacions s'han fet des del 2011 fins ara i quins plans tenia l'ajuntament. Resposta: “Hem defensat, defensem i defensarem que es tornin a obrir les urgències,..... però no és competència nostra. (Collons¡¡¡ tampoc era competència municipal proporcionar locals per obrir col-legis electorals l'1 d'Octubre del 2017 i es va fer¡¡¡.). Ens hem reunit diverses vegades amb la Generalitat...però no és possible la recuperació dels serveis d'urgències. Farem una Taula de Salut Municipal”...ja veurem...potser, ...a lo millor.....pilotes fora¡¡ I quan hi ha hagut la possibilitat d'obrir un debat ciutadà sobre la sanitat pública a Olesa que culminés coincidint en una jornada de lluita a tot Catalunya com la del dia 30 de juny, el BO es fa l'orni i fuig d'estudi. Definitivament, el BO no vol cabòries, vol tranquil-litat perquè li fa por la mobilització social.

    L'impostor BO ha tornat a deixar en precari a Olesa de Montserrat al seu soci Catalunya en Comú, que ha donat tot el seu suport a la mobilització per la sanitat pública del dia 30 de Juny, incomplint de forma descarada una altra vegada l'acord de col-laboració que van subscriure el 2019. I és què al BO no li demaneu gaire més enllà de fer folklore i actes propagandístics suposadament progressistes que permetin fer-se la fotografia.

    Però la ciutadania necessita molt més que això. Si es governa des de l'esquerra alternativa de debò, cal fer govern i gestió diària però, alhora, lluitar per a millorar les condicions de vida de la majoria de la població, no des dels despatxos i acceptant passivament el que vingui, sinó braç a braç amb el teixit veïnal i social, confiant en ell, fent-lo hegemònic en la direcció d'aquesta lluita. Però el Bloc Olesà està incapacitat per a fer-ho, perquè va néixer, precisament, de la desfeta programada d'aquest teixit veïnal i social. La seva mort era condició necessària per a la seva vida.

 

POLÍTICA I PAISATGE. A PROPOSIT DE LA CONFERENCIA "EL PAISATGE I REPTES DE FUTUR. APROXIMACIÓ AL PAISATGE HISTÒRIC D'OLESA DE MONTSERRAT"

                                                   (Fotografia de Jaume Morera)

    "El paisatge i reptes de futur. Aproximació al paisatge històric d'Olesa de Montserrat". El títol de la conferència que va impartir el geògraf Sr. Joan Soler Gironès el 12 de juny a Cal Puigjaner que semblava prometre debat, sana polèmica i conclusions aproximatives, va esdevenir un mer exercici, tot i que interessant, d'introducció als conceptes teòric-geogràfics de paisatge, escassa aproximació als paisatges concrets d'Olesa en el temps i nul-les reflexions sobre el futur, si mes no introductòries al debat, per part del ponent i expert que com Pilat, es va rentar les mans, i les va deixar en mans del públic assistent, perquè l'acadèmia fa teoria neutra i no baixa al camp de les menudències pràctiques.

    La idea força que va voler donar el conferenciant era l'equació Natura + Cultura + Temps = Paisatge i aquest com a element d'estimulació dels sentits capaç de suscitar emocions i/o sentiments que reforcin o debilitin el sentit de pertinença a una comunitat, segons s'interaccionin els factors físics i humans en el territori realment existent en cada moment concret, o així ho vaig entendre jo. Tot plegat ho va definir el conferenciant com a “paisatge cultural”, em sembla recordar.

    Tenint en compte aquestes premisses i, ja que el ponent havia donat al públic assistent l'exclusivitat d'entreveure els reptes de futur, obert el debat, vaig plantejar el que entenc com apropiació indeguda del paisatge (entès com a propietat comuna ciutadana), per part de certes elits, alertant que el POUM no consolidi en el futur aquest estat de coses. Digueu-me torracollons, però ho vaig exemplificar en La Balconada: a on abans hi havia una vista plena d'oliveres i natura, ara hi apareixen per entremig dels arbres sostres, balcons i terrasses de mansions o xalets que han furtat al comú dels ciutadans l'ancestral línia del cel, mentre que elles, des de la seva privilegiada atalaia gaudeixen del massís del Montserrat i el seu entorn.

    Resposta del geògraf conferenciant a la qüestiò plantejada? que no volia polititzar l'acte (?), i aquí pau i després glòria. Jo podia haver parlat de “pixapins” amb xalet a L'Empordà o La Cerdanya que els emprenya que sonin les campanes, que els camps facin pudor de fems o el bestiar cagui i possiblement m'hauria donat la raó, però no era el cas, parlàvem d'Olesa i no calia trepitjar ulls de poll debia pensar el Sr. Joan Soler Gironès.

    L'obssesió malaltissa de no voler parlar de política, apareix quan es vol defensar, de grat o per força, determinades posicions posades en qüestió per la ciutadania o part d'ella, o bé per no fer-se notar gaire per si de cas. La política la fas o te la fan, deia l'escriptor Joan Fuster, que no era geògraf però era savi. La forma que pren el territori és fruit d'actuacions en el temps mitjançant fets consumats, consensos i/o imposicions d'interessos avalats per decisions polítiques de caràcter diferent segons les hegemonies de cada moment històric. Algú, ingènuament, creu que Ribes Blaves, Oasis, La Balconada, Cal Candi o l'enrenou pel POUM han nascut per generació espontània?.

    Si el dia 12 de juny a Cal Puigjaner el Sr. Joan Soler Gironés ens volia parlar d'anècdotes i miscel-lànies sense complicar-se la vida, era sobrer el primer paràgraf del títol de la conferència (El paisatge i reptes de futur), però ja que hi érem posats, el que no pot fer l'intel-lectual com especialista del què parla és fer-se el desentès i no tenir criteri o bé amagar-lo, sigui per bé o per mal. L'intel-lectual ha de fer d'intermediari social amb sabers específics per a transmetre'ls i el receptor ja decidirà si accepta aquests sabers passivament o críticament.

    Llastima, de nou una altra ocasió perduda a Olesa de discussió serena sobre temes d'interès públic (cliqueu aquí si us ve de gust).

OFRENA FLORAL A SANTA OLIVA. LA FAL-LÀCIA DE LA LAÏCITAT I LA OLESANITAT.

En les festes de Santa Oliva d'aquest any, des d'una d'aquelles cases guarnides que estan al voltant del portal que porta el nom de la patrona d'Olesa, s'ha volgut provocar la reflexió de la ciutadania olesana sobre la significació avui en dia, de l'anomenada “tradicional ofrena floral a Santa Oliva” amb un cartell que deia; “Casa agermanada amb la mesquita Santa Oliva de Tunísia”. Té lògica aquest agermanament perquè Oliva de Palerm és estimada tant pel Déu u i tri com per Alà i, per això mateix, venerada per catòlics i musulmans que, efectivament, li han dedicat a la ciutat de Tunis els uns la catedral i els altres la mesquita Jāmiʿ al-zaytūna (literalment "Mesquita de l'Oliva).

Té sentit l'actual format de l'ofrena floral de les entitats olesanes a Santa Oliva? S'hi senten interpel-lades a participar totes les entitats? S'ha de mantenir el seu caire religiós i participar-hi un consistori municipal constitucionalment aconfessional?. Només reflexiono acceptant la provocació del cartell.

Potser tenia sentit en uns temps en què Olesa de Montserrat era una vila eminentment dedicada al conreu de l'olivera, cohesionada socialment (de grat o per força) per la religió i on els temps estaven marcats pels cicles agrícoles i s'implorava supersticiosament la intercessió de la santa patrona davant el Totpoderós perquè les collites fossin propícies, però perd tot el seu sentit en una societat, no ja agrícola sinó fins i tot postindustrial, oberta, globalitzada, plural i laica (o de religiositat impostada molt sovint).

Si en nou anys de govern amb majoria absolutissima i absolutista el Bloc Olesà (aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa) no ha sigut capaç de desprendre's del pes de l'església catòlica, apostòlica i romana, molt menys ho ha pogut fer aquest any condicionat pel seu acord de govern amb els post post post convergents de Junts x Cat.

En efecte, de nou aquella sentència de “Catalunya serà cristiana o no serà” del vuitcentista i molt conservador bisbe Torras i Bages és transformada en “Olesa serà cristiana o no serà” i hem tornat a veure al consistori (recordem-ho, aconfessional) de la mà d'un omnipresent sacerdot catòlic presidint un acte religiós

que fa uns quants anys el primer alcalde del Bloc Olesà va qualificar de “mostra d'olesanitat”, expulsant a les tenebres i de la ciutadania olesana a musulmans, ortodoxes, presbiterians, testimonis de Jehovà, satanistes, animistes, adoradors de Manitú, ateus, etc....o a mi mateix, devot i fervent fidel del déu Bacus, potser l'únic dels déus veritables que no ha provocat cap guerra de religió.

És realment representativa de la societat d'Olesa la ofrena floral? Penso que abans podia ser-ho, però avui en dia ho dubto, potser només d'una part, segurament la de caire mes tradicional i/o folclòric, però el teixit social olesà és dinàmic, es mou, es transforma i nous elements s'hi van incorporant creant nous imaginaris col-lectius i noves línies del cel a l'horitzó i és evident que hi ha entitats i persones que no se senten, ara per ara, cridades a la participació.

Que fer? Potser dessacralitzar l'ofrena? Treure-li la solemnitat que porten de sèrie els actes oficials? Reconvertir la imatge de Santa Oliva en una gegantona que en comptes d'estar tancada i estàtica darrere d'una vidriera acompanyi lúdicament a la gent pels carrers d'Olesa en gloriosa cercavila? (alerta¡¡ no estic dient de treure-la en processó, que ens coneixem). No ho sé, però penso que cal buscar mecanismes participatius que donin protagonisme al conjunt del teixit social i no s'hagi de dependre de l'actual voluntarisme de bona fe d'uns quants, que l'ajuntament sigui només un mitjà de subvenció i que tota mena de capellans, popes, imams, xamans o bruixots es dediquin a les animes des d'un àmbit estrictament privat.
Amen

 

SANT PANTALEÓ DE NICOMEDIA, METGE I MÀRTIR I LA MÚTUA DE TERRASSA

 

Dono gràcies a Sant Pantaleó de Nicomedia, metge i màrtir, patró dels malalts, per la mercè que ens ha concedit als olesans de ser la Mútua de Terrassa (MT) qui vetlli per la nostra salut. Aquest miraculós sant m'ha obert els ulls encegats pel maligne que m'impedia veure l'abnegada tasca benefactora de la MT, fent-me caure en el nefand pecat capital de la supèrbia amb risc d'anar a l'infern de cap. Humilment i amb dolor m'aplicaré severes disciplines penitencials. M'he comprat un cilici.

Miraré d'explicar-me. Tot va començar perquè em vaig fer mal al turmell de la cama esquerra i per fer-me una ecografia, des del CAP d'Olesa m'enviaven a Terrassa quan jo demanava d'anar a Martorell; evidentment vaig posar el crit al cel (per no cansar, si voleu saber per què no vull anar a Terrassa cliqueu aquí). Un pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, va intentar fer amb mi, pobre desconeixedor dels secrets, arcans i complexitats de la sanitat, una lloable tasca pedagògica explicant-me la impossibilitat material de fer les proves diagnòstiques a Martorell, i jo, que com Sant Pau he caigut del cavall i he vist la llum, transmeto els coneixements que em va donar als incrèduls que, com aquesta humil persona que us escriu ha fet fins ara, malparlen de la MT.

I aquí intervé providencialment Sant Pantaleó: De cop vaig veure, obcecat de mi, com aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, gairebé amb llàgrimes als ulls m'explicava que el pervers i malèvol Sistema Català de la Salut (SCS) havia imposat a la pobra MT un contracte o conveni de col-laboració lleoní que els hi prohibia derivar les proves diagnòstiques a qualsevol altre centre col-laborador que no fos la mateixa MT. Pobra gent, el seu patiment i impotència és gran, perquè són conscients dels perjudicis i molèsties que comporten a Olesa aquesta absurda situació, que, amb l'ajuntament intenten inútilment solucionar amb un SCS tancat en banda. Va seguir dient-me que podrien tirar la tovallola i abandonar, però això seria un acte de covardia que suposaria que Olesa pogués caure en mans d'empreses cobdicioses que només busquen el benefici i el lucre privat amb la sanitat pública, em deia.... Li vaig preguntar ingènuament per què no donen a conèixer a la ciutadania aquests fets, les gestions que fan conjuntament amb l'ajuntament etc. etc. etc. així tots plegats podríem fer més força, però, ambdós, sacrificats de mena, no volen atabalar a la població que ja té prou problemes, ells dos sols portaran amb resignació aquesta creu. L'altruisme de la MT no té límit.

La tristesa que reflectia aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, em va commoure fins a la tendresa. L'home va agafar tanta confiança que es va obrir a mi de tot cor. Es planyia de com la MT lamentava que no podia donar un millor servei a Olesa amb una plantilla de personal sanitari mes amplia i eficient, però és que no, no hi ha metges disponibles¡¡¡¡¡ no hi ha infermeres¡¡¡¡¡ no en trobem enlloc¡¡¡ es desesperava. I les urgències de nit? Ah, les urgències. Impossibles, qui les pagarà?, no volem veure que la MT va amb una mà al davant i l'altre al darrere?.

Vaig estar a punt d'oferir-li a aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, el mocador perquè s'eixugues les llàgrimes i em vaig prometre a mi mateix no posar-me mai més malalt per solidaritat i patriotisme olesà i aplicar-me, adaptada, la reflexió de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa".

Nota aclaratoria del redactor: És difícil de creure, però prometo pel poc honor que em queda, que el que aquí s'explica en allò essencial, és real, viscut en primera persona, excepte la tristesa, la desesperació i les llàgrimes del pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, que em parlava amb la tranquil-litat d'aquell que es pren un “quinto” a la barra d'un bar mentre et diu “les coses són com són amic, Olesa cultura i tradicions”.

OLESA I EL SEU ENTORN: CURIOSITATS SOBRE MOBILITAT I SANITAT. Una proposta pedagògica a les escoles olesanes per a l'asignatura de “Coneixement del medi”.

 

Plantegeu als alumnes les següents qüestions:

- Saps que d'Olesa a Terrassa hi ha 14 Km, i d'Olesa Martorell 9Km.?

- Saps que la carretera que va d'Olesa a Terrassa és estreta i hi ha 78 revolts mentre que la que va d'Olesa a Martorell és més ampla i té només 11 revolts ?.

- Saps que d'Olesa a Terrassa hi ha 9 autobusos d'anada i 10 de tornada al dia, mentre que d'Olesa a Martorell hi ha 52 trens d'anada i 54 de tornada ?.

- Saps que viatjar d'Olesa a Terrassa és més car que viatjar d'Olesa a Martorell, sigui amb autobus, tren o taxi ?.

- Saps que una altra forma de viatjar amb transport públic d'Olesa a Terrassa és anant fins a Martorell amb els Ferrocarrils de la Generalitat i de Martorell a Terrassa amb RENFE passant per Barcelona; tot plegat aproximadament uns 65 Km ?.

- Saps que el CAP d'Olesa el gestiona la Mútua de Terrassa per concessió del Servei Català de la Salut ?.

- Saps que el CAP d'Olesa té el costum de derivar als pacients que se'ls hi ha de fer proves diagnòstiques a l'Hospital de la Mútua de Terrassa o al CAP de la Rambla d'Ègara tots dos a Terrassa ?.

- Saps que a Martorell també hi ha un hospital concertat amb el Servei Català de la Salut ?.

Exercicis

-Aneu a l'ajuntament i pregunteu al Sr. Alcalde a on creu ell que és més facil desplaçar-se quan es necessita una prova diagnostica, a Terrassa o a Martorell ?.

-Reflexioneu i discutiu a la classe:

Creus que el govern municipal té clar el que és millor per la majoria dels ciutadans i ciutadanes en tot allò que té a veure amb la sanitat pública?.

Creus que seria bo obrir un debat sobre el model sanitari que volem?.

Que cal fer per tal de no haver d'anar ni a Terrassa ni a Martorell?.

-Escriu deu vegades amb acurada cal-ligrafia la popular dita:

 “Qui no plora no mama”

 

Durant el curs els alumnes també aniran estudiant les següents lliçons magistrals impartides per experts en gestió sanitària de la Mútua de Terrassa:

-Les consultes mèdiques virtuals o telefòniques dites "no presencials" com a nou model de diagnòstic.

-La desaparició dels metges i metgesses de capçalera, gran avenç de la salut pública.

-Per què  Olesa, vila de 25000 habitants, no té ni li cal, servei mèdic d'urgències ni farmàcies de guàrdia de les 8 del vespre a les 8 del matí i dies festius?.

 Nota final: Si cliqueu aquí veureu on erem fa deu anys (quan va començar a governar el Bloc Olesà) i on som ara? De bones intencions n'esta ple l'infern. Res de nou sota el sol.

UN MAL PLA

 

Molt possiblement al ple municipal del mes de Maig s'aprovarà el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) d'Olesa de Montserrat. Sobre això ens parla Samuel Rodríguez Torondel, que va ser candidat a l'alcaldia a les darreres eleccions municipals per MOVEM OLESA. El Bloc Olesà, paradigma d'impostura, ens creia morts però com ja els hi vam dir una vegada, els hi repetim per si ho han oblidat: “los muertos que vos matais gozan de buena salud”.

    L'Hannibal de la celebèrrima sèrie "Equip A", solia acabar cada capítol amb una frase a manera de "late motiv": "M'encanta que els plans surtin bé". Si visqués a Olesa de Montserrat, de ben segur estaria molt preocupat, perquè van mal dades.

    El cas és que l'actual equip de govern municipal, continuador dels que patim des de fa deu anys, va tenir a bé elaborar un Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). I el resultat de la feina feta no podia ser més decebedor. No es diferencia gaire del vigent pla urbanístic del segle passat, potser alguna modificació obligada per l'actualització de la normativa.

    Ara estem a punt de caure al precipici al més pur estil Thelma & Louise, encara que sense aquell toc romàntic i rebel. Aquest mes de maig de 2021 pot ser fatídic perquè al ple municipal es preveu aprovar definitivament el POUM. L'oposició, a la que ja només li queda el títol honorífic que no les accions que se li pressuposen, mirarà feliç el desastre i ho farà segurament amb un vot afirmatiu.

    A MOVEM OLESA no sortim de la nostra sorpresa. Un POUM que es va elaborar entre bambolines, amb un procés participatiu viciat on se li va preguntar a la ciutadania si volia A, B o C i a la fi li volen plantar Z. Un pla que no augmenta percentualment les zones verdes d'Olesa, no planteja soterrar les vies del tren, proposa un creixement desmesurat de la població sense oferir nous serveis com el desdoblament del CAP i la biblioteca (i no, no valen ampliacions, necessitem una descentralització d'aquests equipaments), tampoc més places geriàtriques per a la nostra gent gran, present i futura. D'habitatge protegit proposa el mínim que exigeix ​​la llei i la concentra de manera excessiva al barri de la Central i l'Eixample, vol crear una innecessària Ronda Nord amb l'excusa de la mobilitat (res tenen a veure les torretes que s'hi construiran, és clar), i un llarg etcètera de decisions desencertades.

    Ras i curt, comet tots els pecats que ens van portar a les crisis urbanístiques dels anys 80, 90, i la més recent de 2008 de la qual encara no tenim la seguretat d'haver-ne sortit. A la nostra imaginació es prefigura la imatge d'algú que mentre escrivia ratlla a ratlla tots els errors urbanístics acumulats del passat es preguntava: què pot sortir malament? A això MOVEM OLESA contesta: TOT¡¡¡