TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT ES NEGUEN A POSICIONAR-SE DAVANT LA CIUTADANIA SOBRE EL GOVERN DE COALICIÓ I PROGRÉS DE L'ESTAT ESPANYOL.

Font: pagina web de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat

MOVEM OLESA va presentar a consideració del Ple municipal d'Olesa de Montserrat una moció de suport al govern de coalició i progrés de l'estat espanyol a l'empara de l'article 83 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) que permet a les entitats i associacions (sense distinció d'objectius i finalitats) participar i intervenir als plens i incorporar proposicions a l'ordre del dia. Tots els partits representats a l'ajuntament (Bloc Olesà, PSC, ERC, Ciutadans, JxCat i CUP) van rebutjar la moció (ni tan sols posar-la a discussió) amb el “democràtic” i “participatiu” pretext de què l'article 83 del ROM no estava pensat per a entitats i associacions de caràcter polític (¡¡¡).

¿Quin ínterès poden tenir les entitats i associacions polítiques (que això són els partits i coalicions) amb presència al ple, sobretot el PSC, a no debatre i donar a conèixer a la ciutadania els seus punts de vista sobre el govern de coalició i progrés?. Aquesta és la moció rebutjada; llegui-la si us ve de gust i treieu conclusions .

MOCIÓ DE SUPORT AL GOVERN DE COALICIÓ I PROGRÉS QUE PRESENTA MOVEM OLESA AL PLE MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT

Després d’un procés llarg, s’ha format al Regne d'Espanya un govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos, amb el suport de diverses forces territorials i l’abstenció decisiva d’ERC.

La feina que aquest govern té al davant és immensa, per les seves dimensions i per la seva complexitat, com immensa és l’oposició que podem esperar de les forces polítiques de la dreta, PP, Vox i Ciudadanos, que van posar de manifest ja des de la pròpia sessió d’investidura una oposició cridanera, grollera i per moments violenta contra el nou govern.

La formació d’un govern de coalició de progrés i amb el suport de partits territorials situats, en general, a la seva dreta, és una notícia excel.lent.

Ho és, en primer lloc, per què liquida l’etapa d’hegemonia del PP, que al llarg d’una dècada ha combinat polítiques socials reaccionàries, polítiques de recul econòmic, una política territorial i institucional que generava més problemes dels que resolia, i tot amanit en una boira de corrupció i de mesures autoritàries que en alguns moments ha despertat una enèrgica protesta ciutadana.

Ho és, en segon lloc per ser un govern de coalició, format polític que no es coneix a escala de l’Estat, encara que és el més freqüent en les nostres Comunitats Autònomes i en els països del nostre entorn. Sense fer-se més esperances de les precises, un govern de coalició assegura majories més àmplies i polítiques més estables, a la vegada que genera hàbits de relació entre partits basats en el diàleg.

Ho és, en tercer lloc perquè és un govern de progrés,tot i que, com mostra el programa de govern acordat, ni la conjuntura econòmica ni els recursos disponibles permeten esperar cap mena de radicalisme. Potser l’orientació progressista es notarà més en l’estil polític o en mesures de caràcter “cívic”, des de l’educació fins a la lluita contra la violència de gènere passant per una major sensibilitat cap a la defensa de les llibertats, que no pas en una reorientació substancial de les macro-polítiques socials i econòmiques.

I ho és en quart i darrer lloc, però essencial, per la revisió de la política territorial. En aquest sentit Catalunya no és l'unic problema peró si el mes agut, i els acords entre el PSOE i ERC mostren com la voluntat de diàleg és el primer pas indispensable per a qualsevol solució política, diàleg que ha d’incloure més actors que els que s’han implicat en el “procés”.

Per tot aixó, l'Ajuntament d'Olesa de Monserrat ACORDA

-Donar suport al Govern de Coalició i Progres del Regne d'Espanya, tot i tenir present les dificultats que es poden presentar tant per part d'una dreta que disposada a utilitzar de forma bel-ligerant determinats aparells de l'Estat, com per part de sectors que poden ser propensos a adoptar posicions maximalistes.

-Comunicar aquest acord a la presidencia del Govern del Regne d'Espanya.

Olesa de Montserrat, a 23 de Gener de 2020.

ILLA DE VIANANTS, SEGURETAT JURÍDICA I LA DONA DEL CÈSAR

Dues notes prèvies: 1) Vagi per endavant i per evitar equivocs interessats, que sóc partidari de l'illa de vianants del Nucli Antic d'Olesa de Montserrat, i 2) pels antecedents que ajudin a comprendre aquest escrit podeu anar a http://mobiols.blogspot.com/2020/01/com-ho-farem-els-residents-al-nucli.html.

Al darrer Ple Municipal vaig preguntar a l'alcalde quina solució pensava donar l'equip de govern del Bloc Olesà-JuntsxCat, dintre de la legalitat de la Llei de Procediment Administratiu i mes enllà del copet a l'esquena al veí preocupat dient-li "no pateixis, que no passarà res", a les 650 denegacions presumptes per silenci administratiu d'accés amb vehicle al Nucli Antic.

Quan es respon per peteneres i, a sobre, t'acusen de propiciar confusionisme és obligada una rèplica que qui té la paella pel mànec no sempre té la voluntat de donar-te.

L'Il-ltre Sr. Alcalde sap que no parlem de si la implementació de l'illa serà beneficiosa per fer la vida més fàcil als vianants, que sens dubte ho serà, etc.; parlem del procediment administratiu i si aquests és segur i garantista per a la ciutadania.

L'article 3 del Codi Civil ens diu que les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules i a les bases d'implementació de l'illa de vianants es diu fil per randa, que "el termini legal de resolució és de tres mesos, a comptar des de l'endemà de la petició d'autorització registrada a l'Ajuntament. La persona autoritzada serà notificada per Resolució de l'Alcaldia. Finalitzat el termini de resolució, l'efecte del silenci administratiu és negatiu", i ja deien els romans que quan una llei és clara i inequívoca no calen interpretacions; i resulta que, pel cap baix, hi ha 650 sol-licituts que no han sigut resoltes per l'alcaldia dins de termini i, per tant, aquest silenci al ser negatiu s'ha d'entendre com una denegació presumpta per a poder accedir amb vehicle al nucli antic olesà. I això és així, agradi o no, mentre no s'arregli per les vies que la llei estableix, que en cap cas pot ser la simple explicació tranquil·litzadora i condescendent del Il-ltre Sr. Alcalde ja que això darrer no ho contempla la llei.

Un dels grans avenços de la civilització és la prohibició de l'arbitrarietat i l'assentament de la seguretat jurídica i així ho recull l'Article 9. 3. de la Constitució, i la ciutadania ha de tenir la garantia de què no està sotmesa al caprici del funcionari de torn i aquest, alhora, ha de tenir la garantia de què els seus actes estan perfectament lligats a la legalitat sense cap mena de dubte.

Segurament no hi haurà problemes, confiem-hi, però el Bloc Olesà, martell contundent i inflexible de la ineficiència municipal quan estava a l'oposició, per coherència ha de ser molt curós en les formes perquè com diu la vella dita "la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó que a més a més ho ha de semblar".

Ah¡¡ hi insisteixo: encara que no ho vulgui veure l'Il-ltre Sr. Alcalde, hi ha 650 ciutadans i ciutadanes que el dia 2 de febrer no podran accedir al nucli antic amb el seu vehicle, altra cosa és que es faci la vista grossa. 

COM HO FAREM ELS RESIDENTS AL NUCLI ANTIC D'OLESA DE MONTSERRAT PER ACCEDIR-HI AMB VEHICLE QUAN CALGUI?

Si ningú ho arregla, a partir de l'1 de Febrer l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat no em permetrà entrar al meu carrer amb el meu vehicle. M'ha denegat l'autorització per accedir amb vehicle a l’illa de vianants del Nucli Antic d’Olesa de Montserrat i això que reuneixo tots els requisits que exigits a les Bases reguladores de l’atorgament d'una autorització fixa (http://www.olesademontserrat.cat/files/doc26415/bases-implementacio-illa-de-vianants-nucli-antic-set-2019.pdf ): sóc persona resident empadronada a la zona restringida del nucli antic i titular d'un habitatge, amb vehicle empadronat dins la zona restringida i estic al corrent de pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica al municipi d’Olesa de Montserrat.

És veritat que l'Ajuntament no m'ho ha dit de forma expressa per escrit, sinó per silenci que és una forma legal de respondre. Resulta que la Base 6 determina que “el termini legal de resolució és de tres mesos, a comptar des de l’endemà de la petició d’autorització registrada a l’Ajuntament. La persona autoritzada serà notificada per Resolució de l’Alcaldia. Finalitzat el termini de resolució, l'efecte del silenci administratiu és negatiu”.

Com que vaig presentar la sol-licitut d'autorització el 4 d'octubre de 2019 es va acabar el termini per a resoldre el 7-1-2020 i com que no he rebut Resolució de l'Alcaldia he d'entendre denegada la sol-licitut per entrar en joc el silenci administratiu negatiu. He hagut de presentar recurs, i com em consta que encara no s'ha resolt cap sol-licitut de les que s'ha exigit als veïns del Nucli Antic, doncs tots deuen estar en la meva mateixa situació: una denegació massiva d'autoritzacions per accedir amb vehicle a l’illa de vianants del Nucli Antic d’Olesa de Montserrat en aplicació de la Base 6.

L'Ajuntament té constància a través de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica dels residents i vehicles del Nucli Antic i legalment les administracions no han de demanar als ciutadans les dades de què ja disposen. Així doncs ¿No hagués sigut mes senzill i còmode pel ciutadà informatitzar aquests vehicles i autoritzar-ne l'accés sense més tràmit i limitar les sol-licituts d'autoritzacions només als que ho necessitin temporalment?, o bé ¿no s'hagués pogut considerar el silenci administratiu com a positiu i estalviar-se el col-lapse de resolucions que s'hi ha produït?.

Si ningú ho arregla a partir del dia 1 de febrer legalment cap vehicle, ni els dels propis veïns, podrà entrar al Nucli Antic d'Olesa i si ho fa podrà ser multat. Quina inseguretat jurídica per a la Policia Municipal i pels veïns.

EL CAS DELS ESPERITS DEL CONVENT ABANDONAT O COM L'EQUIP DE GOVERN DEL BLOC OLESÀ SE'N FOT DE LA CIUTADANIA.

L'INQUIETANT FENOMEN LUMÍNIC AL PATI DE LES PAÜLES

El vespre del dissabte 14 de desembre de 2019 em vaig adonar d'un estrany fenomen: El pati del convent de les Germanes de la caritat de Sant Vicenç de Paul del carrer de Santa Oliva, abandonat fa tres mesos i ara de propietat municipal, estava enigmàticament il-luminat i per entremig dels llistons d'una persiana també hi sortien insòlits fils de llum del seu interior. Mig espantat pel que semblava un fet paranormal vaig avisar a la policia municipal que, potser tan espantats com jo, en comptes d'acostar-s'hi a veure que passava em van dir que ja passarien comunicació de l'incident a la regidoria d'Habitatge (?). La cosa devia ser per cagar-se de por -potser animes en pena o esperits pul-lulaven per les buides estances- perquè ningú va venir i tenir collons d'entrar a l'edifici...... I les lluns enceses, dia i nit, en un espai immens i silenciós, lúgubre.

Cinc dies després, el dijous 19 de desembre, tot seguia igual i en el darrer Ple Ordinari Municipal de l'any, al torn d'intervenció del públic, vaig explicar l'inquietant fet i el regidor d'Habitatge Sr. Jordi Martínez, alhora responsable de la policia municipal, va negar ser el responsable de l'edifici, conèixer res del que li deia i que l'eficaç policia no li havia comunicat cap incidència relacionada amb el que li exposava. Ni el Sr. Alcalde ni cap altre regidor present va badar boca fent-se responsable del casalot abandonat. Un calfred em va recórrer l'espinada; així doncs ¿potser un dels esperits del veí convent s'havia introduït al meu telèfon fent-se passar per policia?.

A hores d'escriure això no sé si l'ajuntament està buscant algun medium o exorcista que expliqui el succés i expulsi els esperits o els hi doni el repós que necessiten, però les llums porten enceses 22 dies o 528 hores a costa de l'erari municipal.

Ara posem-nos seriosos. És evident que alguna o algunes persones, autoritzades o no, amb clau o sense, van entrar dins del convent i es van oblidar d'apagar els llums. Ara em direu que no n'hi ha per tant, que el cost de l'energia elèctrica consumida és la xocolata del lloro dins de la despesa municipal, i us puc donar la raó. Peró el que de debó m'emprenya és que la policia municipal em prengui el pèl i que passi olímpicament i, si haig de fer cas al Facebook, sistemàticament de les comunicacions i denuncies ciutadanes i, sobretot, el que m'emprenya més és el tansemenfotisme del govern municipal del Bloc Olesà, que s'omple la boca de participació i col-laboraciò ciutadana i quan hi col-labores se'n riu. ¡¡Ah “bueno”, és el torracollons del Martí. No passa res, ja el coneixem aquest !!.

Ah¡¡ Com enyoro les monges, les meves bones veïnes. Quan elles hi eren l'ajuntament els hi arreglava els problemes en un plis plas, les mimava.

L'ACCELERADA DERIVA DEL BLOC OLESÀ CAP A L'AUTORITARISME. L'ÚLTIM EXEMPLE: LA RESTRICCIÓ DEL DRET DE MANIFESTACIÓ.

L'anomenat “Moviment Veïnal d'Olesa de Montserrat, que pretén que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) sigui discutit per la ciutadania de forma més amplia i participativa del que s'ha fet fins ara, ha organitzat pel diumenge 1 de desembre una marxa popular per explicar “in situ” els punts més conflictius del POUM, i que finalitzarà al migdia prenent-nos un vermut davant de l'Ajuntament....”com permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite”. Bé, això del permís de l'autoritat és relatiu perquè en temps en què se'ns reclamen desobediències per part de les mateixes autoritats si hem de desobeir, obedientment desobeirem.

Dic això perquè m'han informat que l'Il-lustre Sr. Miquel Riera, Alcalde-President de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha denegat el permís de concentració davant la Casa de la Vila, que el Moviment Veïnal havia demanat fa un mes i ens envia a un lloc més apartat i menys visible.

Desconec els fonaments jurídics d'aquesta alcaldada i quins criteris d'aplicació de les ordenances municipals l'han guiat, ni quines raons d'ordre públic, si n'hi ha, la justifiquen. La plaça Fèlix Figueras és tradicionalment el lloc habitual de concentracions ciutadanes lúdiques i reivindicatives amb autorització prèvia o sense, amb llaços grogs o sense, amb armes o sense, i el Moviment Ciutadà en un diumenge al migdia, ni pot (ni vol) impedir l'accés a l'Ajuntament, ja que, endemés, és tancat, ni vol impedir la circulació dels ciutadans que passegen, ni comprar el tortell a la pastisseria, ni, de bon tros, que els ciutadans que ho vulguin puguin anar a missa de dotze; només vol mostrar de forma pacífica i cívica la seva disconformitat amb el POUM.

Per força haig de pensar que un alcalde que diverses vegades ha demostrat ser autoritàriament bel-ligerant amb el Moviment Veïnal com el Sr. Miquel Riera, només vol invisibilitzar-lo impedint-li l'ús legítim, pacífic i democràtic de l'espai públic de la manera que el Moviment Veïnal cregui convenient.

Ras i curt: El govern municipal d'Olesa de Montserrat que ha sancionat ciutadans per exercir el dret fonamental a la llibertat d'expressió, ara recau i pretén restringir el dret tan fonamental i complementari de l'altre, com és el de manifestació pacifica. Preocupant

De tota manera no ens pot estranyar aquestes actituds autoritàries d'un govern municipal sostingut pel Bloc Olesà, aquest partit impostadament autoanomenat d'esquerra alternativa i demòcrata que s'estripa les vestidures quan l'Estat vulnera drets fonamentals de la ciutadania però que ni es despentina quan els vulnera ell. Que s'ha permès, amb majories absolutes o minoritàries, des de saltar-se arbitràriament les seves pròpies ordenances i reglaments, a utilitzar de forma partidària les instal-lacions municipals o a manifestar públicament que l'ajuntament no està obligat a complir les normes que fan possible la convivència ciutadana (quan li retirarà l'aixopluc Catalunya en Comú, el meu partit?).

L'autoritat és signe de fortalesa per a qui l'exerceix democràticament, però l'autoritarisme de debilitat per a qui ha perdut l'autoritat.

Ah¡¡¡ i el diumenge em fotré un vermut davant de l'Ajuntament. Tu també pots venir si vols.

LA FARSA DEL VICARI QUIM TORRA CONTRA LA TRAGÈDIA DEL MH LLUÍS COMPANYS

¿Quantes vegades amb relació al “procés” s'ha citat allò que Marx va escriure al 18 Brumari de Louis Bonaparte de què la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa?. Doncs tornem-ho a fer una altra vegada, perquè al judici que per desobediència es va celebrar el passat dilluns dia 18 l'acusat, MH Quim Torra, va voler imitar la dignitat de Lluís Companys el 1935 (no el 1940 que això és molt més seriós) i els pets que va anunciar a Bescanó li van sortir com a diarrea.

He vist l'acte de judici pel Canal3/24 (sóc jubilat com els que solen seguir les misses i actes religiosos del “processisme” i tinc temps) i m'ha fet l'efecte que el MH Quim Torra ha buscat desesperadament la inhabilitació que, creu, el farà passar als llibres d'història, però em penso que només es quedarà a les notes anecdòtiques a peu de pàgina. L'èpica que se li va voler donar a l'acte de judici va quedar en un sainet castís, caient en la contradicció de reconèixer que s'havien desobeït les ordres d'un organisme que era considerat jeràrquicament inferior (si desobeiexes reconeixes la jerarquia i si et consideres per sobre no hi ha desobediència), i fent passar una desobediència a mitges per una gran i heroica desobediència pel mètode d'amagar que finalment s'havia acomplert porugament, el que demanava la JEC, és a dir, retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. Per a llogar-hi cadires.

El més preocupant de tot plegat va ser l'al-legat final. El que havia de ser el testament polític del MH Quim Torra es va convertir en una apologia del totalitarisme i autoritarisme més descarnat amb notes de victimisme per a convençuts. El vicari del rector de Waterloo i feligresos neguen la preeminència dels drets personals sobre uns dubtosos drets territorials i es permeten, des de la trona pública, interpretar la llei a la seva conveniència i gust i negant que s'hagin de complir les resolucions que no agraden. Això és enderrocar els fonaments de l'estat democràtic (que etimològicament vol dir dels pobres lliures) i no em serveix l'excusa de què els “altres” també ho fan. És estrany, peró coincideixo amb en Joan Tardà d'ERC quan diu que, encara que imperfecta el Reino de España és una democràcia.

És llest aquest home. Amb 58 anys, gloriosament inhabilitat per un tribunal feixista, la caixa de resistència li pagarà les multes i despeses, li quedarà una paga vitalícia com a President, despatx i escorta. Aneu-li al darrera amb un flabiol sonant.

Després del que he vist ara la diré grossa i baixarà el Santcristo gros, ho sé, però m'ho crec. He arribat a la conclusió provisional de què Franco i el MH Quim Torra es diferencien en el fet que un va guanyar i l'altra ha perdut i s'assemblen en què un es creia i l'altra es creu en possessió de la raó més absoluta. Perillós.

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. CARTA OBERTA DE SOLIDARITAT SINCERA A L'OLESÀ FELIP SEGURA

Apreciat conciutadà

No ens coneixem personalment, però no importa. Sé que el dia 19 de Novembre et jutjaran per haver fet una piulada al “Twiter” i que per això et demanen quatre anys de presó i 145.334€ com a fiança d'eventuals responsabilitats. Es veu que vas escriure sobre la mort a trets de dos guàrdies civils a Terol "Doncs que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien".

Sincerament Felip, la piulada la trobo imprudent pels temps que corren, però amb la mateixa sinceritat et dic que si has volgut fer ús del teu dret inalienable a la llibertat d'expressió, això per a mi és sagrat i, malgrat que com dic al començament no et conec personalment, és motiu suficient per a donar-te el meu suport i solidaritat sense dubtes, ni fissures. Per això vaig ser al ple municipal on es va llegir el manifest fent-he costat i lamento no haver pogut assistir a l'acte públic del “Casal”.

Sempre he pensat que el dret fonamental a la llibertat d'expressió és el primer entre iguals de tots els drets fonamentals, és el que permet l'efectivitat de tots els altres i estic d'acord amb el president J.F Kennedy quan va dir que “els drets de cada persona disminueixen quan els drets de només una d'elles es veuen amenaçats” per això també et faig costat Felip, els drets s'han de defensar si no te'ls prenen i ha costat molt aconseguir-los.

A mi mateix, utilitzar la llibertat d'expressió em va costar presó el 1973 (clica aquí si vols més dades), el 1976 al servei militar (clica aquí so vols més dades) i el 2015, en plena democràcia, una multa de 301€ imposada per l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat governat pel Bloc Olesà (clica aquí si vols més dades). El 1973,en ple franquisme, vaig tenir la solidaritat dels companys de l'institut on aleshores estudiava i del taller on treballava; el 1976 em vaig trobar sol perquè ja sabem com funcionen les casernes, i el 2015, repeteixo que en plena democràcia, cap dels grups municipals (excepte un) que ara, en nom de la llibertat d'expressió et donen suport, inexplicablement no van moure un dit per defensar el meu dret.

T'explico això, Felip, perquè, com diuen en castellà, “fiate de la virgen y no corras”. Deixo de banda les persones que de bona fe van anar al Casal a donar-te suport, però posaria la mà al foc i no em cremaria que si la situació política de Catalunya i Espanya fos de normalitat, a la majoria dels que estaven a dalt de l'escenari els importaria una merda el teu problema, perdona la cruesa. ¿Pots refiar-te d'un alcalde que forma part del Bloc Olesà que em va sancionar per gosar dir a la guàrdia urbana que “si una pintada posés que el cap de la policia municipal és un terrorista ja faria temps que estaria esborrada” i ha callat?. ¿Pots refiar-te de partits com JxCat, ERC i PSC que van abaixar el cap i van permetre que això passes a Olesa?. ¿Pots refiar-te de JxCat que són els hereus de la CDC que va permetre amb la seva abstenció que tires endavant la "ley mordaza" impulsada pel PP?.

Et comprenc Felip. Quan ens trobem davant de situacions complicades i angunioses tothom ens agafem a un ferro roent, encara que sigui el de les solidaritats hipòcrites i impostades, però et fan costat només perquè ets políticament rendible pels seus fins, que potser comparteixes i estàs en el teu dret. I no parlo des de la rancúnia, com molts m'acusaran, parlo des de la tristor que em provoca veure les manipulacions i mentides d'uns i altres i des de la por que tot plegat no tingui solució. Però acabi com acabi el teu problema, no defalleixis mai, fes ús dels teus drets, que són personalíssims i de ningú mes, de forma radical i crítica, defense'ls amb ungles i dents.

Junts en els principis republicans de la llibertat la igualtat i la fraternitat, de tot cor que tinguis sort.

EL PRIOR CANTERA I EL VICARI TORRA. DUES ANIMES BESSONES

En aquest país hi ha un excés de gent caparruda, de echaos p´alante. Poden trobar-se en els llocs més diversos: taulells de taverna, alts càrrecs nomenats a dit, governants de comunitats autònomes i, fins i tot, gent amb sotana de vés a saber quin orde mendicant. En aquest catàleg es distingeixen dos farolers: Santiago Cantera, Prior del Valle de los Caidos, i Quim Torra, de sobre conegut així en el cel com en la terra. Un, de juvenils aires falangistes; l'altre, de primerencs calostres paracarlistes. Tots dos són l'exponent del més massís de la raça. Grotescament obcecats i aplaudits –l'hun i l'haltre- per una patuleia d'aduladors ajupits.

Els nostres dos personatges treuen pit i enfront dels requeriments de l'autoritat competent el primer afirma que «no autoritzarà» i el segon «que no tolerarà». Però el frare Cantera ha perdut molt de poder des que no llueix tonsura al seu cap. I tres quarts del mateix es pot dir de Mossèn Torra, que no exerceix els poders autonòmics perquè està en la República, però no pot usar els poders republicans perquè la república només existeix en el seu atabalat magí.

Dos personatges que inflen el pit i ni tan sols tenen aire. Violetes imperials ja pansidotes; ratafia a dojo.

(Traduït al català de "Metiendo Bulla")

CRÒNIQUES PLENÀRIES OLESANES. BLOC OLESÀ, ROSA DE ALEJANDRÍA,COLORADA DE NOCHE, BLANCA DE DIA.

Eres como una rosa

de Alejandría,

morena salada, 

de Alejandría,

colorada de noche

blanca de día,

morena salada, 

blanca de día.

(Popular)

S'ha fet el tercer ple ordinari del tercer mandat de l'era blocolesana. Al contrari del que semblava, de moment encara no calen esquadres ni cartabons per a configurar geometries variables de govern, ja que ens trobem amb una oposició geomètricament plana i estèticament incolora que no busca angles, ja siguin rectes, aguts a bé obtusos que configurin polígons que, com en un calidoscopi, donin color i atractiu a la política municipal.

Deixant de banda que per part dels partits que fa anys són a l'ajuntament continua l'alliçonament sobre protocol i procediment dels nouvinguts i l'anecdòtica moció de les banderes de Ciutadans a qui ningú, excepte els ponents, va fer cas, el que haguessin pogut ser els dos punts estrella de l'ordre del dia van resultar monòlegs avorrits. Em refereixo a la modificació del pressupost municipal de 2019 per fer front al pagament de dues expropiacions de terrenys i a la moció presentada per la CUP en nom de la Plataforma en defensa dels serveis públics d'Olesa contra el Projecte de Llei de contractes de servei a les persones, alies “Llei Aragonès”.

La modificació pressupostària tenia la raó de ser en el compliment per part de l'Ajuntament d'una sentència judicial que obliga a pagar 1'5 milions d'euros per una expropiació de terrenys (mal)feta l'any 2009 per aquell nefast govern del PSC-CiU-EO, al que el Bloc Olesà (BO) va venir a posar solució (al-leluia¡¡). De passada i aprofitant que el Llobregat passa per Olesa perquè no tenim el Pisuerga, es va introduir a la modificació pressupostària 517.000 euros més per expropiar uns terrenys al carrer Alfons Sala qualificats com a zona verda. Tothom va estar d'acord, fins i tot els predicadors de desobediències, que la sentencia era injusta però s'havia d'obeir. Cap dels partits governants el 2009 actualment presents al consistori va intentar justificar els fets que havien portat a aquesta sentència i ERC va demanar lleus explicacions al BO per la seva inacció entre el 2010 i el 2015 que van justificar per inexplicades estratègies jurídiques. BO, CUP i JxC van votar favorablement la modificació, PSC, ERC i Cs es van abstenir i aquí pau i després gloria.

No gaires sorpreses va aportar la discussió de la moció de la Plataforma en defensa dels serveis públics contra l'anomenada Llei Aragonès. Demanaven a la Generalitat blindar “la titularitat, gestió i provisió amb caràcter públic de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna” com a “única via per a garantir drets de caràcter universal” alhora que s'instava a l'Ajuntament d'Olesa a comprometre's a elaborar “un pla d'internalització progressiva de béns i serveis gestionats de forma indirecta” i en el mentrestant audités els serveis actualment externalitzats de cara a fer un “control i seguiment de la qualitat”.

Ep¡¡¡ Amb aquesta darrera petició van sonar totes les alarmes. Uns i altres podien estar en contra o a favor de la Llei Aragonès, però ben diferent és que el que demanes per a altres t'ho facin fer a casa. Tothom feia filigranes retòriques i es van començar a barrejar naps amb cols: serveis socials i drets ciutadans amb la recollida de les escombraries, el cementiri i la joia de la corona del col-lectivisme olesà: voleu fer la Comunitat Minera S.C.C.L empresa municipal?¡¡¡¡. El govern d'”esquerra alternativa” i “nova política” del Bloc Olesà, com la rosa d'Alexandria va anar perdent el color vermell (estem en contra de la llei, però...) per arribar al to blanc del conservadorisme (....internalitzar serveis municipals?). Només es demanava fer un pla progressiu i estudiar-ne la viabilitat i mentrestant control i seguiment de qualitat. Només això. Hyde va vèncer Jekyll.

Ah, m'oblidava¡¡. Intervenció del públic: A l'anterior ple L'Il-ltre Sr. Alcalde va dir que respondria a la pregunta que li va fer un ciutadà, de si sancionaria al Bloc Olesà per la comissió d'una falta greu a l'infringir l'article 16 b) de l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrat. Doncs no, va dir que no sancionarà però que el que van fer no ho tornaran a fer mai més, però, alerta¡¡ ni ells ni ningú mes, eh¡¡. Avís a navegants. També va dir que els serveis municipals, al contrari de la ciutadania, no estan obligats a complir els reglaments i ordenances municipals. Llei de l'embut ample per a mi estret per a tu i autodesobediencia seguint les consignes del Parlament de Catalunya seu de la sobirania nacional.

EL PERFID I FARSANT PEDRO SÁNCHEZ I L'ASSESSOR XENÒFOB

Ens la va fotre Felipe González al començament dels temps amb el referèndum de l'OTAN, la reconversió industrial sense vaselina pels treballadors... i alguna cosa que em deixo. Ens la va tornar a fotre Zapatero amb la protoreforma laboral prèvia a la del PP, el “¡apoyaré el estatuto!...i alguna cosa que em deixo. I ara ens ha plantat la bleda al clatell l'”expert” i “experimentat” en governança Pedro Sánchez després de fer-nos salivar amb el manat de pastanagues (perdoneu la dèria hortícola) de la derogació de la reforma laboral, la plurinacionalitat d'Espanya, el trasllat del cos incorrupte del dictador Franco i la promesa incomplida d'una aliança d'esquerres després de les eleccions d'Abril...i segur que hi ha alguna cosa mes que em deixo. Els dirigents del PSOE, si mes no en els darrers quaranta anys, han sigut i són intrínsecament pèrfids per farsants en el sentit que dóna a aquestes paraules el diccionari de l'IEC.

Ara, el Pedro, que plora perquè vol manar sol i no el deixen, per a poder dormir bé i no perdre la són amb les bajanades que, s'ha donat conte diu, poden arribar a fer els d'Unidas Podemos i Cia. si manessin, infantils i gamberros com són. Ara deia, que m'enrotllo molt, el murri del seu mainader (Ivan Redondo es diu l'home) mentre li gronxa els bressol, li ha recomanat que convoqui eleccions de nou i “si sale con barba San Antón y si no la Purisima Concepción”, total no paga ell i ja s'ha arreglat la vida amb la paga vitalícia d'expresident i que li vagin al darrera amb un flabiol sonant. Ens vol vendre la moto dient que a l'Abril ens vam equivocar votant i a veure si ara ho fem millor, que ja està bé home¡¡.

Odio la frase “la ciudadanía con su voto ha decidido, nos manda, nos dice que....” i afegiu-hi el que vulgeu. Com si el conjunt de la ciutadania fos un cos únic en què cada cèl-lula té una funció especifica: mira tu vota PP i jo PSOE i així arribarem a tal cosa...amb un determinisme esfereïdor mancat de llibertat. El Pedro, pèrfid i farsant com he dit, em vol fer creure que m'he equivocat però no, no m'he equivocat. Em considero un ciutadà lliure i voto la candidatura que considero que representa els meus interessos de forma personal, directa i sense apriorismes. El Pedro no entén què  amb el nostre vot l'electorat no atorgem una voluntat a interpretar si no que determinem una correlació de forces a concretar en un govern i un programa i és una enorme irresponsabilitat jugar amb les necessitats de la ciutadania i abocar-nos a unes noves eleccions en temps de transicions socioeconòmiques i nova crisi a la vista, econòmica i política.

No em vaig equivocar i HO TORNARÉ A FER (votar a qui em doni la gana, vull dir). Que s'ha cregut aquest pocavergonya¡¡. Potser el que s'ha equivocat és ell contractant un assessor electoral mercenari i sense escrúpols capaç de fer-li una campanya xenòfoba al Xavier Garcia Albiol i quedar-se tant ample.